Aquesta fotografia l'he pres avui mateix, encara no fa dues hores, mentre anava a fer el meu passeig matinal per la riera. De tant en tant veig conills, però fugen esperitats. L'única vegada que algun conill no ha fugit he pogut veure que estava molt malalt, inflamat, amb la pell del cap esberlada per la mixomatosi. Aquest no ho semblava, però no ha fugit, o ha fugit molt poquet, pel que m'imagino que no està gaire bo, no és normal.
M'ha fet una certa gràcia, en els cinc minuts que hem estat parlant (mentalment, és clar, que encara no m'he begut l'enteniment) el conill i jo i que, justament ahir al vespre, veiés la pel·lícula basada en la història de la Beatrix Potter, Peter rabbit.
Peter the rabbit. Austràlia, EUA, 2018. Direcció de Will Gluck. Guió: Will Gluck i Rob Lieber. Amb James Corden i Margot Robbie.
Catalogació: És una pel·lícula ben feta i divertida, la cosa digital cada vegada esborra més la distància, si més no en pantalla, entre allò real i allò imaginat. Té la virtut d'explotar un humor sorneguer i que, si bé els dolents són molt dolents, els bons no són prou bons com per fer venir ois, tot i que demostren una innocència arquetípica que, hores d'ara, només resulta acceptable pel sector animalista. I, ja us ho ben dic, si a mi m'entra en Peter a l'hort, aquell vespre sopo pastís de conill i no em dic McGregor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
ràpid, que el món s'acaba!