- Mare, el dia 1 d'agost surto de Creta cap al Kazakhstan. Ara vaig a veure com arribo a Creta. Et deixo el passaport perquè em facis una fotocòpia a la impressora si us plau.
- Ja ho saps oi que Creta és una illa i et cal arribar-hi? (mode ironia ON)
- Sí, sí. (no sé si se n'ha adonat)
- No et cal visat? Això del Kazakhstan no és a cals russos?
- No cal, és free visa.
- Vas sol?
- No, amb en Guillem de Viladecans, amb el que vaig coincidir a l'Índia.
- Ah! bé. Molt de temps?
- No ho sé, he parlat amb l'Albert Casals d'anar de l'Índia fins a Alaska a peu, per Nadal, amb aquella noia d'Alaska que va estar aquí casa, la seva filla de dos anys i la criatura que tindrà aviat.
- mmm molt bé, maco.
A veure, en aquest punt de la nostra existència, creieu, de debò, que res se'm fa estrany?
Marededeu!. Que no pot parar quiet aquest noi;? Ara entenc lo del cul del Jaumet. Mentre no set faci de juntsxcat. Que ruli...
ResponEliminaEi, ei, ei, bromes les justes, eh! que se'n vagi a Alaska a peu d'acord, la resta pobre d'ell! XDXDXDDXD
Elimina