"Junto a ella, el abuelo Gigio regresó felizmente a su infancia, reencontrándose con su madre, tal como ha observado mi hermana. La abuela Anka, en efecto, lo cuidaba con cariño y devoción. Le hablaba en alemán, lengua materna de mi padre, le preparaba los platos típicos de la cocina serbia y húngara y le devolvía, así, los sabores y los olores del pimentón, de la cebolla, de la canela, de las semillas de comino y de amapola, y además lo hacía viajar, incansblemente."
Madieri, Marisa. Verde agua. Barcelona, 2014. Ed. Minúscula. Amb pròleg de Claudio Magris i traducció de Valeria Bergalli.
L'exili, l'èxode intraeuropeu en context de postguerra, la infantesa, la pobresa, la mirada sobre la família, nua, crua i, alhora, amorosa.
Catalogació: Arribo a Madieri pel seu marit Magris -i una amiga de mon fill petit- i em trobo aquest llibre, un clàssic contemporani, que diu la crítica italiana i potser sí, sense escarafalls, et quedes en les seves pàgines, vivint enmig de les línies que l'autora desgrana amb una senzillesa profundament treballada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
ràpid, que el món s'acaba!