Tant li fot CVII

 Amb els anys aprens que dels fills només t'importa dues coses: l'una que sàpiguen que compten amb tu, l'altra que, quan t'abracin, sentis que l'abraçada te la tornen, de debò.

Born to run de Bruce Springsteen

 

"Durant els anys d'escola, la història era una assignatura que m'avorria, però ara la devorava, ja que semblava amagar elements bàsics pel que feia a les qüestions d'identitat que em plantejava. Com podia saber qui era sense tenir una pista d'on venia jo personalment i col·lectivament? Què vol dir ser americà és una qüestió inclosa en què volia dir ser-ho; tan sols una resposta a aquestes preguntes podia menar-te a què pot voler dir ser-ne."

Springsteen, Bruce. Born to run. Barcelona, 2016(2). Ed. Malpaso

Catalogació: el llibre m'arriba de mans del Factor X, perquè el Bruce és el músic on confluïm ell i jo, amb visions musicals totalment distants i distintes. D'antuvi me'l miro amb prevenció, però m'ho he passat bé. No passarà als anals de la història de la literatura però no està mal escrit, sembla prou honest i et pots fer una bona idea d'algun tipus d'EUA al qual, des del nostre eurocentrisme petulant, solem qualificar de superficial. És d'aquelles coses essencials de la literatura: convertir realitats suposades en peces delicades plenes de facetes en 3D.

Tant li fot CVI

A la família del meu avi matern, el padrí Cirilo d'Albocàsser, eren tan pobres que gairebé se'n podia dir avarícia.

Tant li fot CV

Saps que estàs encetant un camí quan et menges totes les teranyines. I això val pel senderisme i la política.

Tant li fot CIV

Si, arribat a un punt de la vida t'interessa més la vida dels altres que no pas la teva, ves que no et convingui passar una estoneta a cal senyor psicòleg. Vaja, només és un suggeriment ja que, en realitat, estic del tot centrada en la meva vida i no et pensis pas que, si tu no ho vols, jo em preocupi massa de la teva. 

Tant li fot CIII

El dia que algú gosi establir el "patró or" de la cultura catalana en forma, temps i espai, i la majoria el compri, ja podrem dir que la cultura catalana serà com la estrusca: extinta.

Tant li fot CII

Quan llegeixo, o escolto, a algú que parla citant a tort i a dret, sempre m'assalta el dubte: ha llegit molt i té una memòria prodigiosa o s'ha après de memòria el llibre de cites cèlebres? En qualsevol cas els admiro la memòria, no la modèstia, és clar.

Tant li fot CI

Amb els anys m'adono que cultivo la ignorància amb avarícia, com més estudio més ignorant em reconec.

Persuasió de Jane Austen

d'aquí

"Jane Austen (Steventon, 1775 - Winchester, 1817) ... Exponent de la novel·la rural i de costums anglesa, però amb un fort component de `satira i paròdia social, escrivia de manera elegant i intel·ligent ..." (d'aquesta edició)

Austen, Jane. Persuasió. Barcelona, 2020. La Temerària

Catalogació: l'obra de Jane Austen no fa gens de nosa a casa i és dels llibres que vull en format paper. Trobar-ne noves edicions també és un plaer perquè, entre altres, la constatació de com es forja una "guia d'estimar i ser una bona esposa" en la nostra cultura i, a l'hora, veure que moltes coses romanen instal·lades en el nostre imaginari i com costa fer-les fora dos-cents anys després, sempre és un exercici necessari. La història? Bé, un "home-proveïdor" no accedeix a l'"heroïna-ideal" fins que troba els recursos necessaris per mantenir-la a costa de fer el corsari a les colònies d'ultramar. O alguna cosa d'aquestes. Però no cal patir-hi, els llibres tenen la gran virtut que es poden llegir a diferents nivells i sempre hi ha la possibilitat d'instal·lar-se en un d'amè i aquí, te'l pots beure a glopades. I tampoc fa cap mal reflexionar una mica, i fer recerca per internet, per exemple.

Shadow de Zhang Yimou

Shadow (Ombra) de Zhang Yimou. Xina, 2018. 180 minuts. Direcció: Zhang Yimou. Guió: Zhang Yimou i Wei Li.

Catalogació: no sortiré ara de cap armari per afirmar la meva incondicionalitat al director Zhang Yimou, per tant, tot el que pugui dir de bo de la pel·lícula també ho ha dit aquesta crítica: https://www.hobbyconsolas.com/reviews/critica-sombra-nueva-obra-arte-zhang-yimou-422403 fins i tot en la seva avaluació del final. El que sí que em xoca més és que cap critica de les que he llegit fa referència a la pel·lícula del 1980 del mestre Kurosawa: Kagemusha, L'ombra del guerrer, a la que no puc deixar de visitar veient Shadow, per allò dels paral·lelismes en la trama psicològica, en l'estètica res a veure. Llàstima que no pugui tenir Zhang Yimou a mà i preguntar-li per la seva inspiració. Cal dir-ho: n'he gaudit d'allò més, perquè només cal deixar-te anar al dedins de les imatges.