Tant li fot X

I llavors, quan et sents al capdamunt, en la cresta de l'onada, ve l'error per situar-te al damunt de la sorra mullada.

Recurs

Ja fa massa dies que l'únic recurs que se m'acut per solucionar un problema és la violència extrema. Em cal un període d'introspecció per solucionar aquesta mancança. Tot i que, ho reconec, imaginar-me una actuació tarantinesca em proporciona unes bones estones de gaudi i pau d'esperit.

Neu!

Sí,  ja ho sé, no és res original,  però em llevo, miro pel resquill de la persiana, veig neu i ja no em sento tan pessimista. Potser és perquè tinc grans records d'infantesa associats a la neu i, quan van més o menys maldades, els bons records d'infantesa sempre són un bon recer.

Tant li fot IX

La I. em veu frisosa, com cada tercera setmana de mes, i fa una definició exacta d'allò que em passa. "A tu, quan arriba el ple, és ben bé com si t'hagués de venir la regla". I sí, té raó, són els mateixos símptomes i és la mateixa desagradable situació.

D'una caca de cavall

Baixo per la carretera veïnal d'un sol carril. Al mig, un cavall s'ha deixat anar. Res estrany, hi ha molts cavalls en el meu poble, fins i tot hi ha una hípica. Per la carretera puja Mini blanc, immaculat, conduït per una mossa molt bufona, vestida de blanc, també. Frena al davant de la femta i s'espera a què jo passi. Un cop he passat, engega de nou i maniobra perquè les rodes del Mini -immaculat- no trepitgin la deposició equina. Quines estranyeses!

I més dubtes

Acabada la lectura del llibre d'un conegut no sé quin és el següent pas sensat: no dir res i que sembli que el menystinc, dir-li que me l'he llegit i afegir un guai provant de passar i quedant com una idiota, o dir-li el que en penso i quedar com una presumptuosa. Molt em temo que deixaré de llegir llibres de coneguts, Tolstoi mai ha tingut un mal concepte de mi.

Passant

Passada la passa, a veure què passa.

D'una flor d'ametller

L'ametller escarransit del costat del camí ha aconseguit florir. Té una branqueta minsa amb uns quants botons i una única flor, blanca, i tremolosa. La senyora que ha sortit a fer un tomb amb la jove profereix una exclamació de joia i s'hi apropa. Em sento feliç amb elles. Allarga la mà i la felicitat se m'esvaneix, una ombra em cobreix l'ànima. La senyora que ha sortit a fer un tomb amb la jove, mentre declara la seva felicitat per la bellesa de la floreta i la branca, les arrenca i diu que faran bonic en aquell gerro de casa. Quines estranyeses!

Dubte

En el món on em moc ara,  dos més dos no sempre fan quatre, i la meva mentalitat comptable es veu posada en tensió contínuament.  L'estrès serà capaç de sotmetre'm?

Honestedat i quartos?

Diuen que l'alcalde de Barcelona ha declarat que hi ha perill en què els sous dels polítics siguin insuficients perquè això pot fer-los caure en la temptació de posar la mà a la caixa. 

Senyor Trias, l'honestedat és un valor i, com a tal, no depèn del que diu la teva nòmina al cap del mes. Els salaris, si són insuficients, s'han d'ajustar, perquè el salari és una compensació per la teva vàlua professional. L'honestedat va per altres canals, els de l'ètica, per exemple, i tan deshonest pot ser un polític com una caixera de supermercat. 

Mestre, l'honestedat va amb la bèstia, com si diguéssim.