Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 18 de setembre de 2013

De l'amor parlat

No m'enamoren els homes que parlen d'amor. Passen tant de temps preparant com parlar dels seus sentiments que, al final, sempre s'obliden de fer-los efectius. I tu, o Beatriu, o Lívia, o Laura, tant li fa qui siguis.

7 comentaris:

  1. Es tracta, doncs, de demostrar els sentiments i parlar sense pensar, directament tal com raja.

    ResponElimina
  2. L'amor no es parla, es fa....i mentrestant van sortint tots els sentiments.

    ResponElimina
  3. Tu i jo no ens farem mai la competència, :) a mi sí que m'agrada l'amor parlat. Els fets també m'agraden i els actes d'amor també... tot, dona, jo ho vull tot. :DDD

    Per altra part, el fet que a algú li pugui ser igual que siguis tu, o la Laura o la Maria o la Mercè... tampoc és exclusiu dels que parlen d'amor.

    ResponElimina
  4. No t'enamoraràs mai d'un francès.

    ResponElimina
  5. Potser volies dir els homes que "escriuen" de l'amor, més que no els que parlen?
    Ai, Cyrano, Cyrano, no tenes res a fer amb la Clidice!!!

    ResponElimina
  6. Cyrano era francès oi? no, si ja m'ho imagino, amb aquell nas, sota el balcó, a la llum de la lluna, amb sandàlies i mitjons i una bossa del Carrefour ... (calfred) ... marededéusenyor!

    Ni italians, ni francesos, ni ... bé, amb la cosa autòctona més eixuta ja faig el fet. Probablement el que més s'assembla a un britànic.

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!