No m'enamoren els homes que parlen d'amor. Passen tant de temps preparant com parlar dels seus sentiments que, al final, sempre s'obliden de fer-los efectius. I tu, o Beatriu, o Lívia, o Laura, tant li fa qui siguis.
Tu i jo no ens farem mai la competència, :) a mi sí que m'agrada l'amor parlat. Els fets també m'agraden i els actes d'amor també... tot, dona, jo ho vull tot. :DDD
Per altra part, el fet que a algú li pugui ser igual que siguis tu, o la Laura o la Maria o la Mercè... tampoc és exclusiu dels que parlen d'amor.
Cyrano era francès oi? no, si ja m'ho imagino, amb aquell nas, sota el balcó, a la llum de la lluna, amb sandàlies i mitjons i una bossa del Carrefour ... (calfred) ... marededéusenyor!
Ni italians, ni francesos, ni ... bé, amb la cosa autòctona més eixuta ja faig el fet. Probablement el que més s'assembla a un britànic.
Ha, ha... sóc el teu home!
ResponEliminaEs tracta, doncs, de demostrar els sentiments i parlar sense pensar, directament tal com raja.
ResponEliminaL'amor no es parla, es fa....i mentrestant van sortint tots els sentiments.
ResponEliminaTu i jo no ens farem mai la competència, :) a mi sí que m'agrada l'amor parlat. Els fets també m'agraden i els actes d'amor també... tot, dona, jo ho vull tot. :DDD
ResponEliminaPer altra part, el fet que a algú li pugui ser igual que siguis tu, o la Laura o la Maria o la Mercè... tampoc és exclusiu dels que parlen d'amor.
No t'enamoraràs mai d'un francès.
ResponEliminaPotser volies dir els homes que "escriuen" de l'amor, més que no els que parlen?
ResponEliminaAi, Cyrano, Cyrano, no tenes res a fer amb la Clidice!!!
Cyrano era francès oi? no, si ja m'ho imagino, amb aquell nas, sota el balcó, a la llum de la lluna, amb sandàlies i mitjons i una bossa del Carrefour ... (calfred) ... marededéusenyor!
ResponEliminaNi italians, ni francesos, ni ... bé, amb la cosa autòctona més eixuta ja faig el fet. Probablement el que més s'assembla a un britànic.