Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 18 de setembre del 2013

De l'amor parlat

No m'enamoren els homes que parlen d'amor. Passen tant de temps preparant com parlar dels seus sentiments que, al final, sempre s'obliden de fer-los efectius. I tu, o Beatriu, o Lívia, o Laura, tant li fa qui siguis.

7 comentaris:

  1. Es tracta, doncs, de demostrar els sentiments i parlar sense pensar, directament tal com raja.

    ResponElimina
  2. L'amor no es parla, es fa....i mentrestant van sortint tots els sentiments.

    ResponElimina
  3. Tu i jo no ens farem mai la competència, :) a mi sí que m'agrada l'amor parlat. Els fets també m'agraden i els actes d'amor també... tot, dona, jo ho vull tot. :DDD

    Per altra part, el fet que a algú li pugui ser igual que siguis tu, o la Laura o la Maria o la Mercè... tampoc és exclusiu dels que parlen d'amor.

    ResponElimina
  4. Potser volies dir els homes que "escriuen" de l'amor, més que no els que parlen?
    Ai, Cyrano, Cyrano, no tenes res a fer amb la Clidice!!!

    ResponElimina
  5. Cyrano era francès oi? no, si ja m'ho imagino, amb aquell nas, sota el balcó, a la llum de la lluna, amb sandàlies i mitjons i una bossa del Carrefour ... (calfred) ... marededéusenyor!

    Ni italians, ni francesos, ni ... bé, amb la cosa autòctona més eixuta ja faig el fet. Probablement el que més s'assembla a un britànic.

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!