En Pepet Cluses era un drapaire d'Esparreguera que vivia al carrer de l'Hospital pel davant i al carrer de sant Antoni pel darrera. Era un home menut i barrilaire. Se'l coneixica com el Pepetcluses per la raó evident que de Joans, Joseps i ases n'hi ha a totes les cases i, a la majoria de pobles, els Joseps, els Peps, els Beps i els Pepets sempre duen associat el cognom o el nom de la casa.
A meitat del segle passat, en Pepetcluses va anar al cinema a la bonica vila veïna d'Olesa de Montserrat, altrament dita el barri de ribera d'Esparreguera (és per no fer-los contents del tot). Amb la pel·lícula començada i la sala a les fosques, en Pepetcluses va asseure's al costat d'una jove força parençosa i, amb sigil, allargà la mà més enllà de la prudència.
Se sentí una bufetada i tota la sala restà expectant. Atenent el període històric és comprensible que algú obrís el llum i, al centre de la imatge podem veure una noia vermella com un tomàquet i en Pepetcluses bo i dret, amb posat indignat, cridant: "i no ho tornis a fer més!".
Després d'haver-se'n sortit amb tota la barra, només li restà fer una sortida teatral.
Potser no era un home exemplar, però un supervivent sí. Ja és alguna cosa per anar tirant.
ResponEliminaDevia ser del "PP precongressual" que ja acusava als altres dels problemes que provocava...
ResponElimina