Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 20 de novembre del 2013

situar-se


4 comentaris:

  1. Ara em recordes coses que llegia sobre desdoblaments del temps i diferents velocitats del temps... que significaven al mateix temps desdoblaments de les persones... :)

    ResponElimina
  2. Aquesta és la sensació que tenim quan veiem que els nostres avis i pares marxen. Quan érem petits i ells ho comentaven no els donava importància però ara cada vegada ho tinc més clar. Aquest "mare, ara sóc tu" és molt bo per a situar-nos!

    ResponElimina
  3. I amb vosaltres acaba la cadena? Tots els testos s'assemblen a les olles, oi?

    ResponElimina
  4. ara entenc aquella imatge del temps com una espiral vertiginosa, però només s'entén ara, quan et fas més gran i deixa de ser una imatge icònica per ser una realitat. Alícia cau pel forat del conill i la velocitat s'accelera cada vegada més.

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!