Artemísia

d'aquí

Enretirà l'oli, me'l passà sense dir res més perquè el tornés al seu lloc, perquè desés els antics fantasmes. I després, amb la seva cara de sempre -fora d'aquell moment intens i fugaç-, amb el rostre somrient de la Laura que jo coneixia, em digué:

- És una vella història, han passat tants anys! Potser algun dia la hi explicaré, vostè la comprendrà.

No va dir res més, i es posà a rentar uns pinzells; vaig veure que tenia ganes d'estar sola i de remenar, endreçar o, si més no, canviar coses de lloc, com ho fan sovint les dones per conjurar els moments de neguit.

Hi ha autores, com la Maria Àngels Anglada, que m'agrada visitar sovint. En ella retrobo la sensació de continuïtat que es viu en la Mediterrània, imatges, llum, sons que ens fan sentir a casa. Una casa una mica redecorada, però casa nostra al cap i a la fi. No és debades que sempre tinguem la cara a llevant i l'esquena a ponent.

Anglada, Maria Àngels. Artemísia. Barcelona, 1999. Edicions 62

Catalogació: la novel·la de l'Anglada és un contínuum d'evocació mediterrània, amb uns referents culturals impecables. Sempre cal tenir algun llibre seu a mà.

Tant li fot XXVII

Alguns prohoms, volent estar tant a l'esquerra de l'esquerra,  acaben a la dreta de la dreta.

geometria mal entesa

Cercant la felicitat

 

Ves-hi, però enduu-te'n la felicitat d'aquí, com quan anem a ca la iaia per Reis, o per sant Antoni, i portem el tortell o les lioneses. Que no arribis mai enlloc amb les mans buides.

paraules que et duen records

al poble de la mare, a Almacelles, hi havia cal Xamberg, amb el Xamberg i la Xamberga. a la gent de poble, quan algú té un malnom de la casa, ens costa recordar quin és el nom veritable de fonts. avui, el Rodamots, ens ofereix la paraula xamberg:

"xamberg  m

DEFINICIÓ+EXEMPLE:

Barret rodó d'ala ampla aixecada d'un costat.
   Molts artistes bohemis del tombant de segle van adoptar el xamberg com a símbol.

ETIMOLOGIA:

De l'adjectiu xamberg, xamberga, aplicat primerament a la casaca militar que portaven el mariscal francès d'origen palatí Charles de Schömberg (1601-1656) i les seves tropes durant la guerra dels Segadors (c. 1650), i després a d'altres peces de vestuari usades pels militars que duien xamberga, singularment el barret."

i m'he recordat del poble de ma mare i m'han abellit un parell de teories lingüístico-xamberguianes.

i cito Estellés, com ho fan ells: "Dins d'un mot, quanta gent hi viu!"

res, coses de no haver esmorzat encara, d'aquí les minúscules, també.

Individualisme

Ahir va fer trenta anys

Ahir va fer trenta anys, i jo en tenia vint i em faltaven dotze dies per casar-me amb l'home que farà trenta anys amb qui convisc. Tenia vint anys i estudiava i treballava i em casava. Aquell dia, però, havia fet campana pensant que durant el matí faria tot de coses que em calia fer pel casament. La mare i la padrina parlaven a la cuina. No recordo no haver viscut amb els avis, potser el meu primer record de mare és la padrina. La mare i la padrina Dolors passaven comptes, que si el pa havia costat tant, que si en calia comprar més o menys. La padrina duia vint duros a la mà, ben plegadets, com solia fer-ho ella. Jo encara estava endormiscada al llit i la mare em va cridar: Tata! corre, vine! Em vaig alçar d'un bot, el to no admetia cap dubte: era seriós i urgent. Vaig córrer a la cuina. La padrina Dolors estava asseguda a la cadira, i feia una mena de ronc que ja sabia que era. La mare i jo la cridàvem: mama! padrina! No reaccionava. La mare em va dir que em quedés amb ella, que anava a buscar al pare que acabava de sortir de casa. Vaig córrer al moble del menjador, vaig agafar una ampolla de whisky, n'hi vaig abocar una mica als llavis. Perquè no caigués de la cadira, amb una mà vaig prendre una cullera del calaix, se'm va acudir que es podria empassar la llengua. Però no, seguia el ronc, la mirada perduda. Li vaig pegar a la cara: padrina! En uns segons de tot a res. La mare em va trobar asseguda a terra, amb el cap a la falda de la padrina, plorant. Ja era morta. Recordo que m'havia regalat el vestit del casament i com ens havia sabut greu que no hagués pogut fer servir el seu, de seda negra, perquè les arnes l'havien fet malbé. La vam dur entre les dues a la seva habitació i la vam vestir mentre esperàvem el metge. Has vestit mai algú que estimes quan ha mort?

Ahir va fer trenta anys que es va morir una de les meves dues mares, i el vint-i-sis en farà trenta que, malgrat tot, em vaig casar. I amb la meva mare-germana vam plorar com cada any.

Mirant

Susceptibilitat o aquella resposta que abans mai et sortia a temps?

Després d'un parell d'anys de no veure's, finalment van aconseguir quedar per fer un cafè.

- Hola! -dos petons- estàs més grassa, oi?

- Hola, sí, i veig que tu continues igual d'imbècil.

És clar que la cita no va prosperar i que algú va sortir immediatament per la porta pensant que  ja no tenia edat per perdre el temps amb segons quins éssers humans.

Qui no és agraït ...

Curriculum escolar

A l'institut, els del 63 havíem de llegir Unamuno, i llegíem San Manuel Bueno Mártir amb la jupa de cuiro, les Dr. Martens calçades (imaginàriament, que no donava per a tant al poble), i una xapa on hi deia "no future". I havíem de llegir Camús, i llegíem L'estrany mentre fèiem campana enfilats a l'enforcadura dels plàtans de la font de la Barona. I havíem de llegir Sartre, i llegíem La nàusea mentre intentàvem superar la ressaca del dia abans després que l'Anne injectés a en Sid la dosi que acabaria amb el seu patiment. Als supervivents, que no són tots els que hi eren, ni tots els de la quinta, atès que alguns van anar a viure amb en Sid i no tothom viu en el mateix pla de realitat, se'ns coneix per una halo de desemparança infinita que ens proporciona la certesa que tot està fet i res és possible i, perquè no dir-ho, un somriure ingenu i esperançat quan, per un segon, sembla que la nostra certesa hagi estat un error monumental.

Malgrat tot

Era el capvespre quan la poeta es va asseure al damunt d'una roca mentre veia el sol que, un dia més, els abandonava per alleujar amb la son les seves misèries. Tenia gana perquè la ració d'arròs del dia ja feia estona que s'havia fos. El sol, que els torturava durant el dia en aquest camp de refugiats, ara li feia falta, perquè la temperatura havia baixat radicalment. S'endreçà els parracs perquè la tapessin més tros de pell i no pogué evitar gratar-se els polls del cap. Així passa una bona estona, tot i que els polls eren una tortura menor, les dents li ballaven sospitosament i no es treia del damunt el mal de panxa. Una nena adolescent i la seva àvia caminaven pel seu davant, prop de la tanca metàl·lica. Discutien de forma agra. Pots comptar quina una en devia haver fet la mossa. El sol es ponia i, com un regal, envià un últim raig de llum al campament. Les figures de l'àvia i la neta es veieren embolcallades en aquest raig darrer. La pell negra reflectia un daurant dens, fosc, increïblement bell. La terra polsegosa i les dues dones foses com una gota de sol incandescent al seu damunt. Se'n tornà a la tenda, ja havia fet la collita del dia. La poeta pensà en com podia ser que els altres no fossin capaços de meravellar-se al davant de tantes coses belles. Potser era per això, per la diferència, que ella era la poeta, pensà mentre encetava una nova tanda de grataments entremig dels cabells. Demà es raparia al zero i passaria el dia fent cua a l'infermeria.