Ves-hi, però enduu-te'n la felicitat d'aquí, com quan anem a ca la iaia per Reis, o per sant Antoni, i portem el tortell o les lioneses. Que no arribis mai enlloc amb les mans buides.
La felicitat és recosir la funda de la bossa d'aigua calenta del teu fill, en presència seva i amb la màquina de cosir que ell et va obsequiar per Reis..., i també és que el pare encara et digui: ¿Que em podries esquilar?
Sobre l'Índia veig que la llegenda de Mr.Nice, del Shanti Baba o com es digui l'home dels mil noms, aquella del capvespre en un tuguri del sud, la del pollós que se li acostà per dir-li: Jo soc l'home que busques, ha fet molt de forat en incerts àmbits.
La felicitat està sobrevalorada. Es més senzill acostumar-se a ser infeliç...
ResponEliminaEi, la felicitat no sé, però a l'Índia hi pots trobar unes quantes malalties curioses i biològicament distretes que aquí no trobem.
ResponEliminaLa felicitat és recosir la funda de la bossa d'aigua calenta del teu fill, en presència seva i amb la màquina de cosir que ell et va obsequiar per Reis..., i també és que el pare encara et digui: ¿Que em podries esquilar?
ResponEliminaSobre l'Índia veig que la llegenda de Mr.Nice, del Shanti Baba o com es digui l'home dels mil noms, aquella del capvespre en un tuguri del sud, la del pollós que se li acostà per dir-li: Jo soc l'home que busques, ha fet molt de forat en incerts àmbits.
Costa menys de ser feliç que creure-s'ho quan un ho és.
ResponEliminaNo puc entendre aquesta obsessió per ser feliços, seriosament, dubto que cap humà pugui viure en aquest estat perpètuament.
ResponElimina