Ahir al matí em vaig pintar les ungles dels peus de color vermell brillant.
Enguany encara no ho havia fet.
Em vaig calçar unes sandàlies i els peus brillaven i saltaven.
No podia parar de mirar-les i somriure.
Quan vaig plegar de la feina el sol s'havia post, però encara quedava llum.
Vaig prendre un frontal i me'n vaig anar a córrer per la muntanya.
6 km.
Eufòria de córrer enmig del canvi de bio-torn.
Sentors i sons tan distints!
#feminioptimisme
remarrameu!! sis quilometres corrent per la muntanya! no sé que és el canvi de bio-torn però jo només correria així rere un ratolí, aix
ResponEliminaMixa mixeta en aquella hora, quan els ratolins es desvetllen , de ben segur que hi trobaries gaudi. En dic canvi de bio-torn en aquell punt precís on la fauna de dia se'n va a joc i es desperten els animals nocturns, quan els arbres comencen a respirara la inversa i el grills substitueixen les cigales ;)
ResponEliminasegons el filòsof Charlie Rexach 'còrrer és de covards' i jo li faig cas.
ResponEliminasalut