Que una és conscient de la seva pròpia futilitat, de la seva intranscendència, sembla que sigui un tret positiu de caràcter. Però no ens enganyem, ningú no és intranscendent, si més no, allò que fem, i allò que deriva dels nostres actes -sense ser-ne conscients, creient que res del que fem té importància-, pot tenir conseqüències, positives i negatives. Sobreviure amb els rubors derivats de l'error de creure's la pròpia futilitat pot ser més terrible que haver-ho de fer sota el pes dels errors comesos per creure's algú important. Ambdues postures són igualment nefastes i trobar la posició adequada en aquesta forquilla és on rau la tranquil·litat d'esperit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
ràpid, que el món s'acaba!