 |
| d'aquí |
Què us pensàveu, que només llegeixo llibres seriosos? Doncs també m'he llegit aquest. Cal aclarir que me'l vaig comprar ara fa tres anys en una benzinera d'Horta de Sant Joan i que no havia tingut esma d'encetar-lo. Però la realitat és que m'ho he passat d'allò més bé, un cop m'he aclarit amb tants de personatges i noms estrafolaris, és clar.
Pratchett, Terry. El color de la magia. Barcelona, 2011.
Catalogació: La mateixa història de sempre explicada d'una manera absurda i tan divertida com una pel·lícula d'acció d'aquelles del dissabte a la tarda quan érem petits i cridàvem entusiasmats quan guanyaven els bons. Per què no els tradueixen al català? seria més fàcil, per a mi, és clar.
Jo el vaig trobar fluixet i poca-solta. Però al final li trobes la gràcia a Pratchett. Un de tant en tant no està malament, però en Pons et dirà que és un must.
ResponEliminaHe notat una pertorbació en la força... Ah! això es que algú parla de Terry Pratchett :D Excel·lent!
ResponEliminaDiré el de sempre. Com més avances en la saga del Mundodisco son menys "tontos" i cada vegada tenen més tema de reflexió, però continuen tenint tan o més humor que al principi, però es clar, no pots llegir-te els últims sense passar pels primers. Crec que vaig fer un post