Tàntal

No sabia resistir el flameig enganyós de la imaginació, ni oposar-se al desordre sentimental. No calia cap esforç!; sols abandonar-se al corrent, vers el xuclador de la passió, com el viciós d'una droga mortífera. I el nom d'Eulàlia acudia als seus llavis, una i una altra vegada com un rés de lletania; Eloi s'aturava a mig dir el nom per tal d'assaborir-ne tot el perfum, com si tingués poder d'atraure aquella persona que l'havia mirat amb tanta indiferència.

Llor, Miquel. Tàntal. Badalona, 1928. Ed. Proa.


Catalogació: Una de les primeres novel·les catalanes modernes, en català pre-fabrià, tot i que força endreçat -que la fa més interessant de llegir-, de l'autor de Laura a la ciutat dels sants. L'he llegit per vici, però tampoc calia eh!