No puc més que pensar en com els governants i els medis exploten fins a l'infinit la nostra paranoia per tal de tenir-nos ben quietets i controlats. El cas de l'ébola, amb la nostra total manca d'empatia envers els països que el pateixen com una xacra -països que cal dir que en pateixen d'altres infinitament pitjors derivades del nostre colonialisme comercial (vegi's Sierra Leone, per exemple)-, i pels quals no fem cap manifestació ni els demostrem cap mena de solidaritat. Per a nosaltres, el pànic és la nostra ensenya i l'outlet de la Humanitat a què hem condemnat a ser Àfrica només ens sembla una mera anècdota, fins i tot davant de la vida d'un gos.
Què pensarà un habitant de Sierra Leone amb la família la meitat morta per la guerra, mort de gana i amb ébola davant de les manifestacions per salvar la vida d'un gos a Madrid?
Tot plegat només n'han mort dos o tres mil d'ebola a l'Àfrica, de fet ni se sap exactament, i aquí ens preocupem per una auxiliar infectada i sobretot pel seu gos (q.e.p.d.)
ResponEliminaMón de mones.
Aquí estem tant emprenyats de tots que estem apunt de començar a sacrificar algun governant, que de passada l'únic que han fet a Africa és anar-hi de safari.
ResponEliminaTot plegat ens ha de fer reflexionar, i que els governs d'occident, envïin més recursos a països o continents més pobres.
ResponEliminaD'on aconseguir diners? Què tal si es controlen, ja per sempre els privilegis dels banquers i d'alguns polítics i jutges que els donen cobertura?
Si hagués de triar (tant de bo, no) entre un gos i un humà, ho tindria clar, el que passa és que aquí es pateix més, sembla, per la vida d'un gos europeu que per la d'una persona africana, i jo m'he estimat molt els meus gossos, eh?, alguna cosa no fem bé....
ResponEliminaEl q han fet amb el gos és aberrant i despiatat i no crec que ajudi a que la seva mestressa es recuperi. Que tot el món ignori la situació dels països pobres tb és molt greu. No crec q s' hagi de comparar
ResponElimina