Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 29 de novembre del 2014

Diari de bord. Data estelar: 291114. Dia 164

3:40 a.m.

- Desperta't! ton fill és baix!

música de violins

"-Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare:
-Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca.
Ell els va repartir els béns. Al cap d'uns quants dies, el més jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un país llunyà.
Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es va llogar a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava. Llavors reflexionà i es digué: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m'estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu.Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers." I se n'anà a trobar el seu pare.
Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà.  
I la mare també.
I el fill digué:
- Mare, que no n'hi ha per tant i, a més, d'aquí un mes torno a marxar."

s'acaba la música de violins amb un so esquerdat, la imatge es congela. La mare, amb les celles corrugades mira a càmera i diu:

-No, si jo el mato!

Només per un mes, però ja es a casa! Ara a fer pastissos, coques, plates de pasta, amanides, estofats i el que convingui, que ha vingut pell i ossos. L'Elaine, la noia que l'acompanya, taiwanesa, no sé valorar si és pell i ossos. La cosa morfològica oriental la domino poc. Però que mengi també!

10 comentaris:

  1. Doncs tots a taula i bon profit! És un Nadal avançat, no?

    ResponElimina
  2. Ja t'ho vaig dir, "Turrón El Almendro".
    Felicitats!

    ResponElimina
  3. Realment, n'hi ha alguns que són per desheretar-los.

    ResponElimina
  4. Ha, ha, ha... sort que t'ho prens amb bon humor!

    ResponElimina
  5. mira ja has guanyat una filla.....ara toca engreixar-la..... Feliç retrobament i duri el que duri serà bo

    ResponElimina
  6. He corregut a rellegir la capçalera del 180614. Només per comparar...
    D'aquest "pell i ossos", el meu veí, que prou hi entenia després de patir la malària als camps de concentració de Doñana, en deia "estar como un silbido". Tampoc li facis cas a l'aspecte. Segur que de resistència no deu fer curt,

    ResponElimina
  7. doncs tocar que els peixin i engreixin una mica abans de tornar a deixar -vos

    ResponElimina
  8. Ja ho veieu, en aquesta pel·lícula -la de la vida d'ell- nosaltres només en som espectadors. En el meu cas, i en el de la seva família, espectadors sofrents. Però, com sempre dic, els fills ens eduquen. I d'aquesta em trec el postgrau. Fiju!

    Girb, anant amunt i avall a 4.000 metres, molt en baixa forma no deu estar el punyeter!

    ResponElimina
  9. A hores d'ara ja deuen haver engreixat un parell de quilos! D'això... no el pots lligar amb una corretja com em va fer ma mare a mi quan em vaig escapar de cals llegums als tres anys??

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!