Hola fill, com estàs? on pares? (tinc la sensació d'estar dient sempre el mateix :P). Ahir vaig dinar amb un amic d'Arequipa i em va fer prometre que et diria que si hi tornes, al Perú, passaries per casa seva.
- vaig estar a arequipa si!! ara stem arribant a sao paulo! q tal tots??
A sao paulo? Coi quin tip de voltar! Estem més o menys. L'avi, ja t'ho pots afigurar. I què hi feu al brasil?
- pues no ho se exactament xddd passejar, vem creuar bolivia i ara brasil!
Vaja, a la velocitat de la llum!
- buff no et pensis, hem tingut molta sort amb lautostop, brasil es molt rudo. xo ahir quan ja anavem a sudar vem trobar un camio que ens ha portat 1500 km
Wow. Tinc un amic allí, però no sé on del brasil. Si vols li pregunto on para.
- tranqui tranqui, d moment tenim on star, avui a la caixa dun camio i dema trbem casa.
Aneu amb compte si us plau!
#expressionsidiotes
#aquestnenemmata
#sortquenovasol
#culdenjaumetglobalitzat
#esticperfotreelcampjotambé
Si una mare no diu “ves amb compte” al fill que està fora de casa no és una autèntica mare. Es genètic.
ResponEliminaSegur que les mares dels astronautes els hi diuen el mateix als seus fills. I afegeixen un “abrigat bé que a l’espai refresca”
Encara rai! la mare de l'astronauta no cal que pateixi pels corrents d'aire! ^^
ResponEliminaJo crec que es pot ser molt guai i permissiu, però fins un límit. No es tracta de tallar les ales, però caram, sembla que passi de tot! Bé, depèn de l'edat que tingui, però em sembla que encara té una edat que és prou depenent de casa... Dels hashtags jo em quedo amb el segon.
ResponEliminaCuldenjaumetglobalitzat també m'agrada... Força i més força, el teu fill se'n surt molt bé!
ResponEliminaPerò quan torna?
ResponEliminaNo passa de tot XeXu, només duu a terme la seva obligació: existir com li sembli millor. La feina dels fills és donar feina, jo en vaig donar d'una manera (en format punk) i ell la dóna d'una altra ^^
ResponEliminaGemma, doncs nusé, el segon diumenge de juliol, per la festa major del poble, jo penso parar-li taula. Si hi serà no ho sé pas, però li faré canelons, per si de cas :D
Sobretot, la rebequeta... Visca les mares!
ResponEliminaÉs el que en diem escopetejats que, encara que no sigui amb escopeta, sembla que els empaiti el dimoni, ja ens entenem.
ResponEliminaUna altra vegada t'hi apuntes tu i tot, dona.
Quina energia! I quin patiment...
ResponElimina