Perennia

d'aquí

Annorum V seruus

Inspexi lucem, subito quae erepta est mihi.

Ita neque domino liquit e me gaudia percipere

nec me scire quid natus forem.

Un nen esclau, de cinc anys

He contemplat la llum, i tot d'una m'ha estat

arrabassada. Així doncs, ni al meu amo no li ha

estat permès de rebre de mi motius de goig, ni a

mi de saber per què vaig néixer.

Retrobo la Mònica Miró Vinaixa al Facebook en un grup que demana que se li atorgui a l'Olga Xirinacs el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, impulsat per la Júlia Costa.

Papers, llibres, dones ... la Mònica és una de les millors consultores que he tingut a la UOC, sense cap mena de dubte. Els que llatinegen en aquella casa han estat -suposo que encara ho són- un grup compacte i poderós i veig que no ha perdut el tremp.

Els romans escrivien molt a les pedres, sobretot per recordar els seus morts, i la Mònica ens tradueix inscripcions funeràries. Ens diu: "Vivia entre morts, certament, però aquells morts eren ben vius".

Miró Vinaixa, Mònica. Perennia. Poesia epigràfica llatina. Barcelona, 2015. Godall Edicions.

Catalogació: contràriament al que hom pot pensar, un llibre d'inscripcions funeràries, si són llatines és clar, no és ni fosc ni depriment. En algun cas et tenyeix l'ànima d'una lleu tristesa, més per com de propers se't fan els protagonistes de les petites històries condensades, algunes vegades, en quatre línies. Per mi, dels llibres que cal tenir i fullejar de tant en tant.