Somniava que estàvem -no sé qui, no cal preguntar- en una illa, i una habitació, ara i adés eren una cosa o una altra, i una enorme massa de gelatina negra pretenia absorbir-nos per convertir-nos en no res. L'espectre variava de densitat; amb la consistència de la gelatina avançava, i la feina era nostra per esquivar-la, i, quan l'observava, tenia la textura esponjosa de la mousse, i pensava: això és per dissoldre millor el meu jo.
M'he despertat suant i sort que no tenia un misto, sinó cremo tots els llibres de filosofia.
Em recorda el fum negre de Lost
ResponEliminaves que no fos el Souflé.
ResponEliminaÒndia Pons, no he vist mai Lost. Potser sí, no ho sé.
ResponEliminaFrancesc, aquest estrès ens matarà a tots :P