Als matins, després de llevar-me, esmorzar, prendre'm una tassa de te mentre remeno les xarxes i llegeixo articles dels que diuen el que vull sentir -cal greixar la maquinària a primera hora, només em faltaria que se'm posés travesser el pa de sègol amb formatge deixatat-, me'n vaig una estona al pati de casa, aprofitant que la casa li fa ombra, per remenar les tomaqueres.
Avui he continuat lligant-les, enfilant-les canya amunt -aquesta canya americana que caldria eradicar de la nostra natura per invasiva i que resulta tan útil als horts- amb uns cassigalls de cotó que li vaig demanar a la mare.
- Mare, tens cassigalls per lligar les tomaqueres?
- Mira al calaix dels draps de la pols.
Afortunadament, a casa, som del ram del cotó, dels llençols de cotó s'entén i això vol dir acabar tenint cotó per a fer pedaços per a llençols, draps per treure la pols, o per embolicar gel en cas de prendre mal, per exemple, i, finalment, aquests llençols inicials acaben morint quan, després d'haver lligat les tomaqueres de l'any, acaben al cubell de compostatge amb les restes vegetals.
Cassigalls.
No em negareu que no és una paraula genial.
He estat lligant les tomaqueres, traient-los els cavalls, arrencant la verdolaga, que n'hi ha que diuen que no cal, però ho faig d'esma perquè sempre ho he vist fer, i a la Viquipèdia diuen que es posa a l'amanida, però reconec que no me'n surto de veure-la comestible; tot això mentre anava mastegant: cassigalls, cassigalls, cassigalls. Fins i tot n'he fet cançoneta, cassigalls, cassigallets per jugar a nines i fer-los vestidets.
Serà allò que diuen que amb els anys retrocedim a la infantesa? Vaig aprendre a cosir fent puntades a un cassigall, i a fer traus, i a brodar; a la canalla sempre se'ns donava un cassigall. Els meus fills també en van aprendre així. El cassigall dels meus fills, el drapet, perquè quan l'has cosit pren una altra categoria, encara deu voltar per algun calaix.
Me'n torno als exàmens que ja he desbarrat prou. Però és que sense les tomaqueres no aixecaria el cul de la cadira, i això no és bo. Sort dels cassigalls!
Doncs sí trobo genial la paraula cassigall, que quan l'he llegit al títol, em sonava molt i no l'acabava d'identificar. De seguida he entès perquè. No sóc gens hortolana i des de la infantesa que no trepitjo un hort. Quina enveja que em fas, quins tomàquets més bons que deuen ser...
ResponEliminaMolt ben trobat, i a més, de moda. En una botiga cara de Tarragona he vist una brusa blanca feta de cassigalls que, a més, es veien desfilats. Se suposa que el cotó era blanc, vull dir el del calaix dels draps...
ResponEliminaEncara faràs fortuna si els cuses i en fas roba.
Carme, últimament està més de moda "parrac", però no forma part del meu vocabulari heretat. És cosa massa barcelonina
ResponEliminaDoncs no se'm donaria pas malament Olga, sempre m'ha agradat cosir vestits ... potser fins i tot en faré una prova!