M'he mirat al mirall, nua, i no m'he agradat. No m'he agradat perquè, de tot allò que veia, tot era meu excepte els ulls, que eren els ulls de tots vosaltres, uns ulls ensinistrats en la insatisfacció permanent, en els tòpics, en la manipulació, en l'abús, ulls dissenyats pel poder. Per això sé, des dels dotze anys, quan el meu món no va ser conscient que necessitava defensa, i fins la meva mort, que no hauré tingut una vida pròpia ni un segon de la meva vida. Maleïts. Però és potser per això que faig moltes més coses de les que faria, perquè ho sé, perquè sé que, cada vegada que em miro no sóc jo qui mira, sou vosaltres i perquè l'aigua cau i només tinc una oportunitat de viure. I saber, saber-ho, ha estat el meu motor, l'única font de força possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
ràpid, que el món s'acaba!