"Em diuen Anaïs, el nom recaragolat i afrancesat que em van posar perquè la mare adorava l'escriptora que el va fer cèlebre. I a mi ja m'estava bé. Em diuen Anaïs i vaig morir quan tenia setze anys. Em diuen Anaïs i és perquè estic morta que us podré contar la nostra història."
Aliaga, Xavier. Ja estem morts, amor. Barcelona, 2021. Angle Editorial
Estic vetllant la sogra. Dimarts va fer cent-un anys i ja anàvem justets. Tot i així es va menjar un trosset de pastís de xocolata i confitura de maduixa, el seu preferit. Ahir ja no es va llevar en tot el dia i m'hi quedo amb ella tota la nit, perquè es a mi a qui demana, o a la seva mare, a vegades. La seva respiració feble, el tic-tac del rellotge, cruiximent de mobles, un gos que borda al veïnat, tòpics clàssics, no pas menys reals. Emprenc el final del llibre, agraeixo els capítols curts, així em vaig aixecant sense recança quan em crida. Un glop d'aigua, un glop de batut proteic amb gust de xocolata, és clar. L'Anaïs, la Chloe, la Minerva, el Tristany, la Berta al full i la Maria, al meu davant, respirant feble. La mort i els seus efectes secundaris. Amb l'escriptura i les segones oportunitats de viure al cap, el sol surt i pinta la realitat sota zero d'un fals confort. La casa es deixondeix i es posa en marxa, rentem la Maria, la vestim i la convencem per seure una estona a la butaca. El còccix mostra la vermellor que anticipa una nafra. Les hores s'apilonen cap a un sol camí, sense saber ni com, ni quan, arribarem.
Catalogació: en Xavier em diu "perla" i me'n sento afalagada, és clar. És un tipus amable, sociable i, curiosament, bon escriptor. Tothom sap que els artistes han de ser sorruts i malcarats, però ell deu ser l'excepció que confirma la regla. Bé, ell i tota una colla de "penjollaires" xativins i escriptors que sempre ens salven la literatura catalana del sud estant. No m'atreveixo a penjar-li l'etiqueta de gènere a la novel·la perquè és un exercici interessant, o sigui que sí, cal llegir-la i ja em direu el què.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
ràpid, que el món s'acaba!