En aquests moments de comunicació total, plens d'aplicacions que et permeten traduir totes les llengües, amb l'occidentalització absoluta dels sistemes i aspiracions socials arreu del món, hi continua havent una barrera difícilment salvable: el tabú.
Cada societat, fins i tot les que són cultures veïnes, té els seus tabús fàcilment detectables en l'àmbit comunicatiu. És allò de veure com, malgrat continua la competència lingüística en la comunicació, hi ha alguna cosa que no està funcionant, que hi ha un vel d'incomprensió entre ambdós interlocutors que està fent inviable l'acte comunicatiu.
La literalitat que imposa la funcionalitat sol espessir el vel que s'interposa i acaba fent incòmode un acte sovint banal. La qüestió és si les eines de les que disposem ens aboquen als malentesos, com és que, en comptes de fer l'exercici de comprendre aquest fet, saltem al món de les emocions, de la irracionalitat, i acabem torçant allò que hagués pogut estar un punt de complicitat, un pont de trobada?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
ràpid, que el món s'acaba!