En Pepet Cluses era un drapaire d'Esparreguera que vivia al carrer de l'Hospital pel davant i al carrer de sant Antoni pel darrera. Era un home menut i barrilaire. Se'l coneixica com el Pepetcluses per la raó evident que de Joans, Joseps i ases n'hi ha a totes les cases i, a la majoria de pobles, els Joseps, els Peps, els Beps i els Pepets sempre duen associat el cognom o el nom de la casa.
A meitat del segle passat, en Pepetcluses va anar al cinema a la bonica vila veïna d'Olesa de Montserrat, altrament dita el barri de ribera d'Esparreguera (és per no fer-los contents del tot). Amb la pel·lícula començada i la sala a les fosques, en Pepetcluses va asseure's al costat d'una jove força parençosa i, amb sigil, allargà la mà més enllà de la prudència.
Se sentí una bufetada i tota la sala restà expectant. Atenent el període històric és comprensible que algú obrís el llum i, al centre de la imatge podem veure una noia vermella com un tomàquet i en Pepetcluses bo i dret, amb posat indignat, cridant: "i no ho tornis a fer més!".
Després d'haver-se'n sortit amb tota la barra, només li restà fer una sortida teatral.