Little Women de Greta Gerwig

d'Amazon

Little Women (Mujercitas). Estats Units, 2019. 135 minuts. Direcció i guió de Greta Gerwig. Basada en la novel·la de Louise May Alcott. Amb Saoirse Ronan, timothée Chalamet, Emma Watson, Florence Pugh, Eliza Scanlen, Laura Dern, Meryl Streep, James Norton, Louis Garrel, Bob Odenkirk i d'altres.

Algú dels sospitosos habituals d'aquesta casa dubtava que l'acabaria veient?

Catalogació: No és espectacular però és correctíssima. El mal és que m'he quedat amb què la Jo fa d'ambidextra escrivint amb plomí i tinter i, els que escrivim amb les dues mans, sabem que, si escrius molt amb la dreta, la ploma agafa "vici" i no la pots fer servir amb l'esquerra amb la soltesa que representa que ho fa la Jo. Què vull dir? doncs que la posta en escena és perfecta, l'actuació és molt bona, la revisió de la història està molt adequada al món -pre Covid19- que ens envolta, que hi ha una certa distinció per la visió femenina, però que no aporta res de nou i m'he acabat obsessionant amb el plomí i en si l'accent alemany del que finalment serà l'home de la Jo és prou creïble. Factura Hollywood. Ara bé, si encara no ho heu fet, veieu-la.

Tant li fot XCIX

Estimo tant la gent que me n'allunyo per ser capaç de continuar estimant-la.

Donzoko d'Akira Kurosawa

d'Amazon

Donzoko (Baixos fons) d'Akira Kurosawa. Japó, 1957. 137 minuts. Direcció i guió d'Akira Kurosawa, basat en l'obra de Màxim Gorki del mateix nom. Amb Toshirô Mifuna i Isuzu Yamada.

Una sensació de déjà vu t'acompanya tota la pel·lícula, potser perquè és "molt russa", potser perquè és gairebé com si haguessin filmat una obra de teatre amb només dos decorats, potser perquè és coral, potser perquè els personatges són tots a l'últim graó de la societat, potser ...

Catalogació: No només resulta interessant sinó que et quedes amb les ganes de saber-ne més. Per cert, sort del director i el seu impecable criteri en el final.

Ah! sí, ja ho sé, no explico res sobre sinopsi i altres coses, potser que seguiu els links o, senzillament, que la xarxa ja en va plena.

Peter the rabbit de Will Gluck

Aquesta fotografia l'he pres avui mateix, encara no fa dues hores, mentre anava a fer el meu passeig matinal per la riera. De tant en tant veig conills, però fugen esperitats. L'única vegada que algun conill no ha fugit he pogut veure que estava molt malalt, inflamat, amb la pell del cap esberlada per la mixomatosi. Aquest no ho semblava, però no ha fugit, o ha fugit molt poquet, pel que m'imagino que no està gaire bo, no és normal.

M'ha fet una certa gràcia, en els cinc minuts que hem estat parlant (mentalment, és clar, que encara no m'he begut l'enteniment) el conill i jo i que, justament ahir al vespre, veiés la pel·lícula basada en la història de la Beatrix Potter, Peter rabbit.

Peter the rabbit. Austràlia, EUA, 2018. Direcció de Will Gluck. Guió: Will Gluck i Rob Lieber. Amb James Corden i Margot Robbie.

Catalogació: És una pel·lícula ben feta i divertida, la cosa digital cada vegada esborra més la distància, si més no en pantalla, entre allò real i allò imaginat. Té la virtut d'explotar un humor sorneguer i que, si bé els dolents són molt dolents, els bons no són prou bons com per fer venir ois, tot i que demostren una innocència arquetípica que, hores d'ara, només resulta acceptable pel sector animalista. I, ja us ho ben dic, si a mi m'entra en Peter a l'hort, aquell vespre sopo pastís de conill i no em dic McGregor.

Per molts anys Olga!

Avui, la mai prou admirada Olga Xirinacs fa anys. Ara, en plena pandèmia, hi ha algunes cadenes d'aquestes on cada dia algú penja una portada d'un llibre sense dir res. De moltes autores, i autors, no en puc penjar només una portada, els llibres ens passen tots pel sedàs de l'ànima i alguns, uns quants, potser no gaires, i no sempre sencers, s'hi queden allí, per fer-la petar amb tots els altres que aniran passant. Dels llibres de l'Olga en tinc remanent intern, però, en la relació a la xarxa, l'Olga és una dona càlida, amable i sorneguera. I és que, més enllà dels llibres hi ha la dona, la persona, i d'això no ens n'hem de privar mai.

Felicitats Olga i gràcies per la teva obra!

Tant li fot XCVIII

Si algú et diu que te una solució fàcil a un problema complex: corre!

Allegro ma non troppo de Carlo M. Cipolla (ara, sí)

d'FNAC

"El humorismo es, claramente, la capacidad inteligente y sutil de poner de relieve y destacar el aspecto cómico de la realidad. Pero es también mucho más que eso. En primer lugar, tal como escribieron Devoto y Oli, el humorismo no debe suponer una posición hostil, sino más bien una profunda y a menudo indulgente simpatía humana. Además, el humorismo implica la percepción instintiva del momento y del lugar en que puede ser expresado. Hacer humorismo sobre la precariedad de la vida humana cuando uno está junto a la cabecera de un moribundo no es humorismo. En cambio, cuando aquel gentilhombre francés, que subía las escaleras que lo conducían a la guillotina, tropezó con uno de los escalones y dirigiéndose a los guardianes exclamó: <<Dicen que tropezar trae mala suerte>>, aquel hombre bien merecía que se le perdonara la cabeza."

Cipolla, Carlo M. Allegro ma non troppo. Barcelona, 2019 (9i). Booket.

Dos assajos, escrits el 1973 i el 1976, "El papel de las especias (y de la pimienta en particular) en el desarrollo económico de la Edad Media" i "Las leyes fundamentales de la estupidez humana". El primer, en clau de lectura irònica, humorística, del comportament humà, ens porten a desenvolupar, en forma de paròdia, teories peregrines sobre el paper que va jugar el plom en la caiguda de l'Imperi Romà i el pebre en les croades i en l'alegria demogràfica posterior, passejant-les per la realitat històrica. El segon, desenvolupant unes lleis fonamentals sobre l'estupidesa humana, amb l'afegitó de gràfiques matemàtiques que, malgrat el seu absurd, s'apropen un pèl massa a la realitat.

Catalogació: un divertimento que ajuda a la reflexió i que, curiosament, no ha passat gens de moda.

Allegro ma non troppo d'Ivan Osorio Sabogal @curiosos3gatos

d'Amazon

"Cuando trabajé en el Hospital local del Distrito de Aguablanca en Cali ni pensé que pudiera existir un lugar más inhóspito. para entrar al consultorio brincaba entre las piernas abiertas de las gestantes que, cansadas, decidían sentarse en el piso del pasillo buscando el frio de la baldosa para aliviar el calor del mediodía y la espera que se prolongaba por horas mientras el ginecólogo del servidio del lado iba llamándolas a toda velocidad para hacer sus exámenes. Compartían el espacio con los niños mocosos, los viejitos cardiópatas y al fondo, junto a la puerta que decía "Salud mental Comunitaria", hablando solos a pesar de encontrarse en un tumulto, mis pacientes."

Osorio Sabogal, Iván. Allegro ma non troppo. Amazon Media. dgt

Catalogació: Volia trobar en versió e-book l'Allegro ma non troppo de Claudio M. Cipolla i no existeix, només hi és en tapa tova, però vaig ensopegar aquest altre Allegro, és barat i vaig pensar: què deu ser? vaig clicar i em vaig trobar amb uns contes, fets per un metge psiquiatre, basats en anècdotes de la seva feina en una Colòmbia de la que, en aquesta banda de l'Atlàntic, només coneixem Pablo Escobar, el narcotràfic, i para de comptar. Aquí no trobarem narcotràfic, però sí que hi trobarem humans molt humans i, si has tingut la sort d'haver llegit literatura sudamericana, o hi has viatjat, hi pots veure aquella màgia estranya, que sempre hi trobem els europeus, d'un lloc que se'ns assembla, però amb molta humitat, molta pols i la llum sempre massa brillant, com una pel·lícula cremada per l'excés d'exposició. Vaig fer la prova i m'ha agradat. 

Aigua de coco

Quan tinc set de debò m'agrada l'aigua de coco i sé que no l'hauria de comprar, la porten del Vietnam cosa que vol dir que va en contra de moltes de les coses en les que crec: consumir productes de proximitat, minimitzar la petjada de CO2 ... Però l'aigua de coco em fa feliç, em recorda un bar de carretera de Hanoi a Halong, amb hamaques en comptes de cadires, cacaus sense torrar, immenjables, i una cambrera amb cocos verds, palletes i un matxet.

I ara us explicaria un munt de coses d'un tren colonial amb l'aire condicionat massa fort, un trekking per les muntanyes, uns aiguats brutals, el gos a la carnisseria del mercat, menjar broxetes de "coses" al carrer, sopa de carabassa i arròs premsat dins de bambú, els pescadors d'arrels de bambú, els khmong, les terrasses de cultiu d'arròs, les motos per la muntanya, els mercats de Hanoi, les tortugues de pedra, bonsais i monjos ... però no, avui era l'aigua de coco i la felicitat.

Mindf*ck: Cambridge Analytica and the Plot to Break America de Christopher Wylie

d'Amazon

"Con el tiempo, nuestros sesgos se pueden amplificar sin que nos demos cuenta. Muchos de nosotros olvidamos que lo que vemos en nuestras noticias a través de nuestros motores de búsqueda ya está moderado por unos algoritmos cuya única motivación es seleccionar aquello que nos interesa. No se pretende informarnos. Hoy en día, la mayoría de los sitios donde podemos encontrar noticias serias ya son de pago, por lo que, poco a poco, la información se está convirtiendo en un producto de lujo. Además, se ha de tener en cuenta que vivimos en un entorno en el que las noticias falsas son gratis."

Wylie, Christopher. Mindf*ck: Cambridge Analytica and the Plot to Break America. Barcelona, 2020. dgt. Roca Editorial de Libros. Traducció d'Ana Herrera.

Catalogació: cal llegir-lo per saber en quin món vivim. I, sobre el que n'he tret, citaré a l'autor, perquè, també, és el que se'n treu quan passes per la política o les entitats:

"Mentiria si no reconociera que soy mucho más cínico ahora que antes de empezar este viaje. Pero no me he resignado. En cualquier caso, sí que todo esto me ha hecho más radical. Antes creía que nuestro sistema funcionaba en gran medida. Antes pensaba que había alguien ahí esperando con un plan que solucionaría un problema como el de Cambridge Analytica. Me equivocaba. Nuestro sistema está roto, nuestras leyes no funcionan, nuestros legisladores son débiles, nuestros Gobiernos no entienden lo que está pasando ..., y nuestra tecnología está usurpando el valor de la democracia."

I, després del Coronavirus ... més.