Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 5 de novembre del 2014

La agonía del Eros

de la xarxa

"Melancolía

En tiempos recientes se ha proclamado con frecuencia el final del amor. Se piensa que hoy el amor perece por la ilimitada libertad de elección, por las numerosas opciones y la coacción de lo óptimo y que, en un mundo de posibilidades ilimitadas, no es posible el amor. También se denuncia el enfriamiento de la pasíon. Eva Illouz, en su obra ¿Por qué duele el amor?, atribuye este enfriamiento a la racionalización del amor y a la ampliación de la tecnología de la elección. Pero estas teorías sociológicas desconocen que hoy está en marcha algo que ataca al amor más que la libertad sin fin o las posibilidades ilimitadas. No solo el exceso de oferta de otros conduce a la crisis del amor, sino también la erosión del otro, que tiene lugar en todos los ámbitos de la vida y va unida a un excesivo narcisismo de la propia mismidad. En realidad, el hecho de que el otro desaparezca es un proceso dramático, pero se trata de un proceso que progresa sin que, por desgracia, muchos lo adviertan. (p. 9)
El narcisismo no es ningún amor propio." (p. 11)


Caçadors en la neu de Pieter brueghel el Vell. D'aquí




Ofelia de John Everett Millais. D'aquí
Quadrat negre sobre fons blanc de Malèvic. D'aquí


David amb el cap de Goliat de Caravaggio. D'aquí

La terra de Xauxa de Pieter Brueghel el Vell. D'aquí

& more. En el primer capítol d'aquest llibre (opuscle?) de 79 pàgines. No ens calen portsaventures quan en vuit o deu fulls pots fer aquests viatges. Melancolía, No poder poder, La mera vida, Porno, Fantasía, Política del Eros, El final de la teoría. Amb això ja en tenim per estona!

Byung-Chul Han. La agonía del Eros. Barcelona, 2014. Herder

Catalogació: amb els altres, al lloc de rellegir.






dimarts, 4 de novembre del 2014

Del amor y otros relatos


Nosotros, los rusos educados, nos apasionamos por estas cuestiones irresolubles. Por lo común, el amor se poetiza, se adorna de rosas y ruiseñores; los rusos lo engalanamos con esas cuestiones fatales y además elegimos las menos interesantes. En Moscú, en mis tiempos de estudiante, tenía una amiga, una mujer gentil que, cada vez que la abrazaba, pensaba en cuánto le daría para los gastos del mes y en el precio de una libra de carne de vaca. Del mismo modo, cuando amamos, no dejamos de hacernos preguntas: si ese amor es honrado o deshonesto, inteligente o estúpido, adónde nos conducirá, etc. Desconozco si eso es bueno o malo; lo único que sé es lo mucho que perturba la vida, la insatisfacción que produce, la irritación que causa. (p. 8)

Chejov, Anton. Del amor y otros relatos. Madrid, 2007. El país.

Catalogació: em cau a les mans procedent de la neteja de l'estudi dels meus fills. Comprovo que tinc el mateix llibre a la meva biblioteca, en una edició dels vuitanta, i que encara no l'havia llegit. Em xoca no tenir res més d'aquest autor. Ara me n'adono de la mancança.

dimecres, 29 d’octubre del 2014

Diari de bord. Data estelar: 291014. Dia 133

fb
ara mateix

- ieps, estic a guwahati, una zona del nord est de la india mooooolt boja xd pero molt guai a la vegada


tot genial
Et van robar, no?


- si xdd el seguro medic i la llibreta xd


i dni i aixo


el passaport no per sort xddd
Ves que n'han de fer


- ja weno, van veure la motxila de cuir q tenia a ma i els devia fer gracia xd


a canvi els del temple ens van arreglar un portatil q tenim xddd
Si, ho vaig llegir. És força surrealista


- pus ahir encara ho va ser mes xdd


ens perseguien periodistes per la ciutat


per entrevistarnos

al final a la segona cadena q ens va assaltar a dins dun restaurant els hi vem dir q si


i a canvi ens van aconseguir un teclat, q el del portatil no funcionava xd
Encara et faràs famós
Et vull veure de malvat en una pel·lícula de bollywood


-ves a saber si xdd


 marxo, tardare a donar senyals de vida q ara ens qda creuar cap a myanmar i es zona molt rural


i haurem de fer algunes coses rares


ja us explicare millor


una abracada a tots!!
Un petó molt gran i no ens facis patir que a Myanmar estan molt locus

dimarts, 28 d’octubre del 2014

La quenelle (parte médico ofissial)

Fa dotze dies que no dormo més enllà de dues hores, i que em desperta el dolor de la contractura. Als calmants, antiinflamatoris, als massatges, a l'estoreta elèctrica, s'hi suma, lentament, una lleugera millora.

Vista l'experiència, cada vegada que algú dels que mana molt, dels que manen de bo de bo, pren una decisió, hauria de constar una acta del seu estat de salut, de si ha dormit, de si ha cagat, de si ha pitxat (ja em disculpareu l'escatologia, però si les coses tenen un nom cal fer-lo servir).

Avui, finalment, he aconseguit dormir SET! hores. 2 + dolor + estoreta + 2 + dolor + antiinflamatori + infusió relaxant + 3 + somnis estrambòtics. Però he dormit per fi! I, si bé no he pogut fer la croqueta, he fet alguna cosa semblant a una quenelle maldestra.

Per alguna cosa es comença!

dilluns, 27 d’octubre del 2014

En el enjambre

d'aquí

Hablar de clase solo tiene sentido dentro de una pluralidad de clases. Y lo cierto es que la multitud es la única clase. Pertenecen a ella todos los que participan en el sistema capitalista. El imperio global no es ninguna clase dominante que explote a la multitud, pues hoy cada uno se explota a sí mismo, y se figura que vive en la libertad. (p. 31)
[...]
La política como acción estratégica necesita un poder de la información, a saber, una soberanía sobre la producción y distribución de la información. En consecuencia, no puede renunciar por completo a aquellos espacios cerrados en los que se retiene información de manera consciente. La confidencialidad pertenece con necesidad a la comunicación política, es decir, estratégica. Si todo se hace público sin mediación alguna, la política ineludiblemente pierde aliento, actúa a corto plazo y se diluye en pura charlatanería. La transparencia total impone a la comunicación política una temporalidad que hace imposible una planificación lenta, a largo plazo. Ya no es posible dejar que las cosas maduren. (p. 36)
[...]
Las imágenes, que representan una realidad optimizada en cuanto reproducciones, aniquilan precisamente el originario valor icónico de la imagen. Son hechas rehenes por parte de lo real. Por eso hoy, a pesar de, o precisamente por el diluvio de imágenes, somos iconoclastas. Las imágenes hechas consumibles destruyen la especial semántica y poética de la imagen, que no es más que mera copia de lo real. Las imágenes son domesticadas en cuanto se hacen consumibles. Esta domesticación de las imágenes hace desaparecer su locura. Así son privadas de su verdad. (p. 50)
[...]
La palabra "digital" refiere al dedo (digitas), que ante todo cuenta. La cultura digital descansa en los dedos que cuentan. Historia, en cambio, es narración. Ella no cuenta. Contar es una categoría poshistórica. Ni los tweets ni las informaciones se cuentan para dar lugar a una narración. Tampoco la timeline (línea del tiempo) narra ninguna historia de la vida, ninguna biografía. Es aditiva y no narrativa. El hombre digital digita en el sentido de que cuenta y calcula constantemente. Lo digital absolutiza el número y el contar. También los amigos de Facebook son, ante todo, contados. La amistad, por el contrario, es una narración. La época digital totaliza lo aditivo, el contar y lo numerable. Incluso las inclinaciones se cuentan en forma de "me gusta". Lo narrativo pierde importancia considerablemente. Hoy todo se hace numerable, para poder transformarlo en el lenguaje del rendimiento y de la eficiencia. Así, hoy deja de ser todo lo que no puede contarse numéricamente. (p. 60)

L'eixam digital que aïlla els individus i no té ànima. "La hipercomunicació digital destrueix el silenci que necessita l'ànima per a reflexionar i ser ella mateixa." Tot és soroll. "El psicopoder és més eficient que el biopoder, perquè vigila, controla i mou els homes no de fora estant, sinó des de dins."

Byung-Chul Han. En el enjambre. Barcelona, 2014. Herder.

Catalogació: acostumo a llegir amb un tac de post-its al costat, més que res perquè, amb els anys, em fa més angúnia guixar els llibres. El mal del llibret (aquest 109 pàgines) del professor de Filosofia i Estudis Culturals de la Universitat de les Arts de Berlín, és que tot és susceptible de ser marcat. O sigui que, seguirem la petjada al metal·lúrgic coreà.

dissabte, 25 d’octubre del 2014

La sociedad de la transparencia

d'aquí

"El veredicto general de la sociedad positiva se llama "me gusta". Es significativo que Facebook se negara consecuentemente a introducir un botón de "no me gusta". La sociedad positiva evita toda modalidad de juego de la negatividad, pues esta detiene la comunicación. Su valor se mide tan solo en la cantidad y la velocidad del intercambio de información. La masa de la comunicación eleva también su valor económico. Veredictos negativos menoscaban la comunicación. Al "me gusta" le sigue con más rapidez la comunicación conectiva que al "no me gusta". Sobre todo, la negatividad del rechazo no puede valorarse económicamente.

Transparencia y verdad no son idénticas. Esta última es una negatividad en cuanto se pone e impone delcarando falso todo lo otro. Más información o una acumulación de la información por si sola no es ninguna verdad. Le falta la dirección, a saber, el sentido. Precisamente por la falta de la negatividad de lo verdadero se llega a una pululación y masificación de lo positivo. La hiperinformación y la hipercomunicación dan testimonio de la falta de verdad, e incluso de la falta de ser. Más información, más comunicación no elimina la fundamental imprecisión del todo. Más bien la agrava. (p. 22-23)

La confianza solo es posible en un estado medio entre saber y no saber. Confianza significa: a pesar del no saber en relación con el otro, construir una relación positiva con él. La confianza hace posibles acciones a pesar de la falta de saber. Si lo sé todo de antemano, sobra la confianza. La transparencia es un estado en el que se elimina todo no saber. Donde domina la transparencia, no se da ningún espacio para la confianza. En lugar de "la transparencia produce confianza" debería decirse: "la transparencia deshace la confianza". La exigencia de transparencia se hace oir precisamente cuando ya no hay ninguna confianza. En una sociedad que descansa en la confianza no surge ninguna exigencia penetrante de transparencia. La sociedad de la transparencia es una sociedad de la desconfianza y de la sospecha, que, a causa de la desparación de la confianza, se apoya en el control. La potente exigencia de transparencia indica precisamente que el fundamento moral de la sociedad se ha hecho frágil, que los valores morales, como la honradez y la lealtad, pierden cada vez más su significación. En lugar de la resquebrajadiza instancia moral se introduce la transparencia como nuevo imperativo social." (p. 91-92)

Byung-Chul Han. La sociedad de la transparencia. Barcelona, 2013. Herder.

Catalogació: al costat de l'anterior, a la prestatgeria dels rellegibles i citables. Un llibre útil per reflexionar sobre la meva relació familiar, Facebook i la política al mateix temps és una meravella. I només 95 pàgines!

dimecres, 22 d’octubre del 2014

La sociedad del cansancio

d'aquí

"El animal laborans tardomoderno es, en sentido estricto, todo menos animalizado. Es hiperactivo e hiperneurótico. A las preguntas de por qué durante la modernidad tardía todas las actividades humanas se han reducido al nivel del trabajo y por qué, más allá de esta cuestión, se alcanza un nivel de agitación tan nerviosa hay que buscar otras respuestas.

La moderna pérdida de creencias, que afecta no solo a Dios o al más allá, sino también a la realidad misma, hace que la vida humana se convierta en algo totalmente efímero. Nunca ha sido tan efímera como ahora. Pero no solo esta es efímera, sino también lo es el mundo en cuanto tal. Nada es constante y duradero. Ante esta falta de Ser surgen el nerviosismo y la intranquilidad. El hecho de pertenecer a la especie habría podido ayudar al animal que trabaja para ella a alcanzar el sosiego propio del animal. El Yo tardomoderno, sin embargo, está totalmente aislado. Incluso las religiones en el sentido de técnicas tanáticas, que liberen al hombre del miedo a la muerte y generen una sensación de duración, ya no sirven. La desnarrativización general del mundo refuerza la sensación de fugacidad: hace la vida desnuda. El trabajo desnudo es precisamente la actividad que corresponde a la vida desnuda. El mero trabajo y la nuda vida se condicionan de manera mutua. Ante la falta de una tanatotécnica narrativa nace la obligación de mantener esta nuda vida necesariamente sana. Ya lo dijo Nietzsche: tras la muerte de Dios, la salud se eleva a diosa. Si hubiera un horizonte de sentido que rebasara la vida desnuda, la salud no podría absolutizarse de ese modo."

Filosofia i immunologia? Gràcies a Byung-Chul Han, Alemanya es torna a posar al capdavant del pensament filosòfic. Depressió, trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH), trastorn límit de la personalitat (TLP) o síndrome de desgast ocupacional (SDO), són expressions de la humanitat del XXI immergida en una positivitat (Yes, we can) que la duu al col·lapse.

Byung-Chul Han. La sociedad del cansancio. Barcelona, 2012. Herder

Catalogació: atenent al llenguatge emprat i a la mida del llibret (79 pàgines), passa a la prestatgeria dels imprescindibles. No us perdeu la biografia a la Viqui d'aquest metal·lúrgic coreà convertit en filòsof i professor universitari alemany.

dimarts, 21 d’octubre del 2014

Un antropòleg a Mart


"L'univers no és tan sols més estrany del que ens imaginem, sinó més estrany del que ens podem imaginar." (J.B.S. Haldane)
 "No era l'art, en la seva quintaessència, l'expressió d'una visió personal d'un jo? Podia una persona ser un artista sense tenir un "jo"? (p. 199)

Un cirurgià amb la síndrome de Tourette, un artista que perd la visió del color, una professora autista ... Malalties neurològiques? No, persones. Malgrat els seus greus handicaps, el neuròleg Oliver Sacks és capaç d'humanitzar-nos aquestes persones i, gairebé, oblidar les seves greus malalties que tant els condicionen. És clar que són casos puntuals, però també són la demostració que ens cal enfocar millor la diferència i aprendre molt encara.

Sacks, Oliver. Un antropòleg a Mart. Set contes paradoxals. Barcelona, 2010. La Magrana.

Catalogació: interessants reflexions sobre el funcionament del cervell.

diumenge, 19 d’octubre del 2014

Diari de bord. Data estelar: 191014. Dia 123

fb (d'ahir)

Hola Toti. Què tal? tot ok? petons

-Holaa! Tot molt guai! Ara al nord i dema comencem a tirar cap a lest! Stem a una zona d muntanyes bastant guai i ens banyem al ganges!

Al nord? No estaves a Delhi? A l'est? A Calcuta? Ves a fer una ofrena a la casa del Tagore, please! Per cert, no anàveu cap a Birmània?
(Petons dels avis)

-Vem marxar d delhi per anar uns dies cap a les muntanyes q ja no podiem mes d ciutat, i si ara anirem cap a birmania xino xano, no passarem x kalkuta, estarem mes al nord!

ah! i com se diu on ets?


- Rishikesh o algo aixi xd

conxu! esteu bé, per això? encara sou tots?


-Ara som 4
Una noia d taiwan sens ha unit, i sisi estem genial

ah! bé. per cert, el 20N estaràs a Bangkok per anar a Estocolm?

-Aixo intentare xd falta veureho

i vindries a casa?


- Com?

d'Estocolm, no passaries cap dia per casa?


-Ah sisi, viatjare una mica per europa potser i despres baixare

ho dic perquè els avis i la iaia pensen que passaràs el nadal aquí


-Igualment lalbert i el guillem baixarqn directe aixi q potser vaig amb ells.

d'acord
  
-suposo q b, tot i q marxare cap a sudamerica dspres

ah! a sudamèrica t'hi acompanyo jo


-Ok xd! Una abraçada!

petons, i esquiva els cadàvers al Ganges (ecs)


-Aqi sta net xd

fiu


dissabte, 18 d’octubre del 2014

Coses que no es poden fer ... quan tens una contractura a les cervicals

d'aquí

Ja em disculpareu la insistència, però aquesta última setmana estic fent treball de camp al respecte, i no puc estar-me'n de fer-vos arribar les primeres conclusions de la feina feta. Evidentment, cal advertir que només és un esborrany, a l'espera de la redacció final i de les comprovacions bibliogràfiques imprescindibles.

Allò que, empíricament, he comprovat que NO es pot fer amb una contractura a les cervicals:

- Llegir un llibre
- Fer la croqueta
- Llegir més llibres
- Esmorzar asseguda
- Llegir el diari
- Treballar asseguda al davant d'un ordinador
- Llegir a l'ordinador
- Dinar asseguda
- Veure la TV asseguda
- Anar a córrer (en aquest cas dreta, és clar)
- Estudiar a la UOC (i per extensió en qualsevol altra universitat virtual)
- Anar a simposis on et facin estar asseguda veient power points
- Anar a simposis on et facin estar dreta veient power points
- Berenar asseguda
- Sopar asseguda
- Llegir abans d'anar a dormir (si no és dreta i passejant amunt i avall pel passadís, és clar)
- Sexe (eing?)
- Dormir

Criogenització! (si us plau)