Yume d'Akira Kurosawa

d'aquí

Yume (Somnis). Japó, 1990. 120 minuts. Direcció i guió d'Akira Kurosawa. Música de Sinichirô Ikebe. Fotografia Takao Saito. Amb Martin Scorsese i Chishu Ryu entre altres.

Catalogació: s'acaba el 2019 i encetem el Vint-vint. No sé pas si heu aconseguit els vostres somnis, si n'hi ha de frustrats, o que fan mal, si es mesclen amb la realitat, si somniàveu en un món millor, si somnieu en un món millor o si només somnieu en una torre amb piscina. Quan era joveneta somniava dues coses: que era invisible i que podia saber el que pensaven les persones. Ara, sembla que la menopausa m'ha donat la invisibilitat ^^, el que pensen les persones ja costa més de saber i, potser, la trista realitat, és que em faria força basarda saber-ho. Sigui el que sigui, si són els somnis de Kurosawa, i no pas els meus, sempre paga la pena fer-hi una ullada.

Feliç Vint-vint!

Diari de bord. Data estelar: 201219. Dia 250

I, per fi, avui, a quarts d'una, a la T2 d'El Prat, ha aparegut en Jordi, brut i espellifat, però somrient, com sempre i amb molta gana. A casa l'esperaven un plat de macarrons, amanida de tomàquet, molt de pa i un fuet, els seus ítems favorits. El trobo més prim però, ves a saber, potser són coses de mares. I sí, sembla un punyeter anunci de Nadal, però li vaig dir que el volia veure, que li pagava el vol -i un bitllet de tren, que ara ja sé comprar, de Tesalònica a Atenes- i que la resta m'importava poc.

Avui, tindré reunions, demà Congrés de partit i, després, em passaré tres dies tancada a la cuina, com cada any, i provaré de fer el millor per alimentar els poquets d'enguany, només 12, des de la sogra que d'aquí a pocs dies en farà 99, la mare, la germana que se m'ha fet gallega, fins el nebot petit de 14. I si apareix algú més ens hetxurarem i n'hi haurà per tothom. I no cantarem nadales, perquè no ho hem fet mai, i els regals els trobarem al peu de l'arbre, que els tions són per la canalla i pels reixos ja no ens veiem, i no anirem a cap missa de cap gall, perquè som ateus, però tampoc celebrarem cap solstici. Només aprofitarem l'oportunitat d'estar plegats, de riure i plorar, de saber-nos família, d'estimar-nos incondicionalment i barallar-nos apassionadament. Recordarem els absents i en parlarem, i també ens posarem una mica trists i aleshores sortirà algun joc idiota que capti l'atenció de tots i ens puguem espolsar la melancolia i tornar a fixar la vista endavant, perquè la vida, sempre, es viu endavant.

I per això, celebreu com ho celebreu, que tingueu unes Bones Festes!

Des del banc dels acusats d'en Raül Romeva i Rueda

d'aquí

"I en concret, vull referir-me, perquè és molt dolorós, a un concepte concret, que és la instrumentalització del concepte d'odi. Les acusacions han volgut construir un marc mental fonamentat en l'existència d'un odi contra Espanya, d'un odi irracional contra allò espanyol, contra l'Estat; però que, com hem demostrat i argumentat, és fal·laç i, a més, és irresponsable. És fal·laç perquè no han pogut aportar ni una prova, ni una, que demostri aquest odi per part dels que estem aquí asseguts al banc dels acusats. Ni una. Zero. però és que, a més, si escoltessin, alguna vegada, si tinguessin el detall d'empatitzar amb els dos milions de persones que fa anys que es manifesten de forma cívica, pacífica, democràtica ... expressant el seu desig, legítim, de formar part d'una república catalana, si llegissin els milers de cartes que ens envien contínuament, i que llegim en la solitud de les nostres cel·les, comprovarien, sense cap marge d'error, que no és pas, en absolut, l'odi, el que mou totes aquestes persones. En absolut."

Romeva i Rueda, Raül. Des del banc dels acusats. Barcelona, 2019 (2ed). Ara llibres.

Catalogació: tenir a les mans el testimoni d'en Raül Romeva depassa el fet que el que s'explica en aquest llibre ja és conegut i que, de ben segur, la responsabilitat l'ha polit i potser, només potser, ens perdem algun detall més aspre, més geniüt o més desesperançat. No ho sé, estic especulant. Però el fragment que us poso m'ha semblat remarcable perquè em demostra que el món no és Twitter, que no m'equivoco quan no odio, que m'agrada Espanya i hi continuo anant, i menjant, i bevent, i fent-la petar amb la gent que hi ensopego. I això no em fa menys independentista ni menys catalana, que són coses que poc, o res, tenen a veure. Sóc, com tothom és, i no pas per contraposició i així vull que segueixi essent.

Yi ge mo sheng nu ren de lai xin de Xu Jinglei

d'aquí

Yi ge mo sheng nu ren de lai xin (Carta d'una dona desconeguda). Xina, 2004. 90 minuts. Direcció: Xu Jinglei. Guió: Xu Jinglei, sobre la novel·la d'Stefan Zweig Carta d'una desconeguda. Amb Jiang Wen, Xu Jinglei, Huang Jue, Su Xiaoming, Jiao Huang, Lin Yuan, Enran Ma, Sun Feihu.

Catalogació: escrita, dirigida i protagonitzada per una dona, una de les quatre actrius Dan de la Xina, les quatre actrius principals, aquesta pel·lícula va guanyar la Concha de Plata de San Sebastian a la direcció el 2004. No és una obra mestra però és una bona pel·lícula per veure.

Tant li fot XCVI

Dels pares hom n'espera consell, guia i respostes. Potser és per això que solc tenir atacs de pànic quan em quedo sola amb els fills.

Diari de bord. Data estelar: 191119. Dia 219

- Ei, pare, em pots avançar el regal de Reis?

- Què necessites?

- Passa't al Signal, si us plau.

Hi ha dies que aprens que 100 € pot ser la diferència entre la vida i la mort per a tres persones. No toca pas dir-ho aquí el perquè. I, evidentment, tindrà regal de Reis.

- Tu estàs bé?

- Sí, sí. He regalat el sac i el frontal, però bé.

Una altra possibilitat de regal a la llista. Cap problema.

I sí, l'orgull em surt pels porus.

Tant li fot XCV

Hi ha qüestions cabdals, en la formació de les nacions, que ni són unitàries ni són visibles. Qui es pensi que només d'una sola manera s'arriba al desllorigador, l'erra. Una altra cosa és com es ven el peix i aquí, qui menys responsabilitat té pot permetre's el luxe de ser més franc. La responsabilitat sempre paga un preu més alt. I no passa res, també està bé.

Diari de bord. Data estelar: 191019. Dia 188

- Hola fill, què tal? com va tot?

- ei pare, acabo d'arribar a casa d'una mani que hem organitzat en suport a Kurdistan i Catalunya. Com va tot per allà?

- Per aquí molt calent, tot, cada dia manis i la poli repartint.

- Ja vaig veient vídeos. per Esparreguera també?

- Sips, de moment tot ok. Ja anirem veient. A Esparreguera es va tallar la nacional 3 dies.

- Que guai.

- I després va passar la marxa de Tàrrega a Barcelona. Al vespre és quan s'embolica a Barcelona.

- Ja m'imagino, però està bé que la gent no se'n torni a casa i d'aquí a quatre dies tot oblidat.

- Ja veurem com evoluciona.

- Amb més repressió.

- Estàs a Tessalonica?

- Sí, sí, estic aquí ajudant una amics a arreglar una casa i a l'organització kurda, penso en anar a una illa d'aquí a poc però de moment estic bastant liat per aquí.

- Ja ens aniràs informant.

- Una abraçada!

- Una abraçada!

Sanma no Ají d'en Yasujirô Ozu

- Si haguéssim guanyat la guerra a Nova york les noies d'ulls blaus durien perruques negres i tocarien el shamisen.

- Doncs, sort que no vam guanyar la guerra.

Sanma no Aji (El gust del sake). Japó, 1962. 112 minuts. Direcció: Yasujirô Ozu. Guió de Kogo Noda i Yasujirô Ozu. Amb el seu actor icona: Chishu Ryu i alguns grans secundaris.

Catalogació: aquesta pel·lícula, l'última de n'Ozu abans de morir, també consta en el llibre de les 1001 pel·lícules, i és que dubto que no hi hagi alguna pel·lícula d'aquest director que no mereixi ser-hi. Va ser la seva segona pel·lícula en color i hi podem trobar tot Ozu: després de la guerra, un pare vidu que té una filla casadora. "La conciencia del padre y de la hija de que se quedará solo sirve de contrapeso al amor que sienten el uno por el otro y crea en ellos un dilema, banal por su universalidad cotidiana, pero muy significante para los individuos implicados." I és que les grans històries no son grans per originals, sinó per universals. Comparteix pàgina, al 1001 ..., amb Vivre sa vie de Jean-Luc Godard i s'encara, a la pàgina 391, amb Lolita d'Stanley Kubrick. Pas mal.

Diari de bord. Data estelar: 051019. Dia 174

"Ei pare! Q he decidit q men torno a grecia, a Lesvos on la situacio amb els refugiats esta molt xunga, aixi q tardare uns mesos mes en tornar, una abraçada!"

Bé, no puc afirmar sentir-me feliç, però tampoc puc afirmar sentir-me massa malament, és el que té que ton fill faci el que més li agrada.

Aquí la notícia que parla a on ell vol tornar.