I per què, servidora, que sempre ha respost els comentaris, ara, de sobte sembla que se n'hagi oblidat? No pas, però m'he promès que només m'angoixaré pels meus fills. En la resta, aniré fent com bonament podré, que em faig gran i dono pel que dono.
I quina llàstima no caminar plegats per una pista de carro, una mica polsegosa, sense un rumb predeterminat, i fent-la petar!
T'angoixen els teus fills? Espero que no en tinguis motiu.
ResponEliminaPel que fa a les respostes (o no), actua com vulguis. Si tot depèn del "feedback", potser som encara massa tous (per no dir madurs).