Confiar

Et truquen de Madrid, algú ha robat la furgoneta on, entre altres, viatjava el telèfon mòbil -d'una pila d'euros- per a ser reparat, i et demanen si pots enviar la factura de compra i el número de sèrie per la denúncia. Estàs parlant amb algú, d'accent sudamericà, que no coneixes, d'una empresa que no coneixes, que has trobat per Internet com a servei tècnic de la casa del mòbil. Penses: ja el puc donar per perdut. Però la persona de l'altra banda et sembla correcta i hi confies. Potser no el tornaràs a tenir, però creus que aquell home -perquè es tracta d'un home- farà el que calgui. Et fa una mica de vergonya confiar, com si estiguessis fent alguna cosa mal feta en aquests temps on tothom malfia. Potser sí que sóc una mica enze, però me n'adono que continuo confiant en la gent.

Aprofito per demanar-li disculpes a n'en F. Fa uns dies li vaig retreure que confiés, però no vaig ser capaç de comprendre com ho vivia ell. Va confiar i el van enganyar i, el que em sembla més admirable és que, malgrat saber que hi ha gent que t'enreda, ell continua confiant. De ben segur que se m'ha encomanat. Sortosament.