M'has fet un gran favor i vull agrair-te'l. M'has fet recordar aquell gran poema del sufí Rumi on dialoga amb un nonat. En la meva versió la cosa fa així: DESACOSTUMA'T
De mica en mica, desacostuma't. Això és l'essència del que t'he de dir.
Partint de l'embrió, que rep l'aliment amb la sang, Passa al nadó mamant, Al nen que menja sòlid, Al cercador de saviesa, Al caçador de la presa més invisible.
Imagina't que estàs conversant amb un embrió. Tu li dius: "El món exterior és vast i complicat. Hi han bladars i ports de muntanya, i pomerars en flor.
De nit lluen milions d'estels i, a la llum del sol, la bellesa dels amics ballant en unes noces."
Pregunta-li a l'embrió perquè resta engabiat, En la foscor amb els ulls closos. Escolta la seva resposta:
Com com com??? Però com és possible que existeixi aquest blog i jo no me n'hagi assabentat? Ostres, estic molt a la parra... i fa tot l'any que va això? Grrrr... Ho acabo de veure al blog de la Carme i m'he quedat a quadres. Doncs res, al reader vas! Encantat de retrobar-te... una mica tard, però bé...
Salut família, benvinguts. Malauradament aquest no és Un tel als ulls, aquest és un blog sense compliments, amb pantofles i bata d'estar per casa. La fanta i els ganxitos són a la nevera i al rebost, respectivament, el comandament de la tv està a la vostra disposició i no us ofengueu si no responc sempre, doneu-ne la culpa als polítics perquè, malauradament, serà cert en aquest cas.
Una abraçada.
Girbén, sort en tinc de tu que em reconcilies amb la poesia.
Macluhaniament dit, el mitjà és el missatge. Escriure a mà sempre serà diferent a fer-ho a un teclat. No sé si millor o pitjor, tot té la seva cara i la seva creu. Ara,, escrius clar i net. Tant que m'he distret en la grafia i m'he perdut el missatge. Ah, no: aquest era el missatge?
M'has fet un gran favor i vull agrair-te'l.
ResponEliminaM'has fet recordar aquell gran poema del sufí Rumi on dialoga amb un nonat. En la meva versió la cosa fa així: DESACOSTUMA'T
De mica en mica, desacostuma't.
Això és l'essència del que t'he de dir.
Partint de l'embrió, que rep l'aliment amb la sang,
Passa al nadó mamant,
Al nen que menja sòlid,
Al cercador de saviesa,
Al caçador de la presa més invisible.
Imagina't que estàs conversant amb un embrió.
Tu li dius: "El món exterior és vast i complicat.
Hi han bladars i ports de muntanya,
i pomerars en flor.
De nit lluen milions d'estels i, a la llum del sol,
la bellesa dels amics ballant en unes noces."
Pregunta-li a l'embrió perquè resta engabiat,
En la foscor amb els ulls closos.
Escolta la seva resposta:
<>
Dictat per Rumi a Konya, pels volts del 1260.
Veig el final ha quedat escapçat...
EliminaFa així:
No existeix "un altre món".
Sols conec el que he viscut.
Tu deus al·lucinar.
Com com com??? Però com és possible que existeixi aquest blog i jo no me n'hagi assabentat? Ostres, estic molt a la parra... i fa tot l'any que va això? Grrrr... Ho acabo de veure al blog de la Carme i m'he quedat a quadres. Doncs res, al reader vas! Encantat de retrobar-te... una mica tard, però bé...
ResponEliminaCoi, que jo tampoc no me n'havia assebentat! Apar, fitxada (again ;)
ResponEliminala Carme.....culpa de la Carme
ResponEliminaSalut família, benvinguts. Malauradament aquest no és Un tel als ulls, aquest és un blog sense compliments, amb pantofles i bata d'estar per casa. La fanta i els ganxitos són a la nevera i al rebost, respectivament, el comandament de la tv està a la vostra disposició i no us ofengueu si no responc sempre, doneu-ne la culpa als polítics perquè, malauradament, serà cert en aquest cas.
ResponEliminaUna abraçada.
Girbén, sort en tinc de tu que em reconcilies amb la poesia.
Macluhaniament dit, el mitjà és el missatge. Escriure a mà sempre serà diferent a fer-ho a un teclat. No sé si millor o pitjor, tot té la seva cara i la seva creu. Ara,, escrius clar i net. Tant que m'he distret en la grafia i m'he perdut el missatge. Ah, no: aquest era el missatge?
ResponElimina