Clidice reinventada en la ninotaire Cli... Realment, estimulant. Però no entenc això que ja no et serveix la sola escriptura (que de fet hi és també en les vinyetes, i de manera molt central). Petons!
reveure cares ... quin goig! gràcies per venir, aquesta és una casa una mica més petita, però el menjador és gran, per fer una bona sobretaula, tot i que, en aquest cas, jo no apareixo gaire, coses d'anar i venir de la cuina, fent el cafè i tot això. Una abraçada.
Eduard, no ho sé, ara estic còmoda així, demà ... ves a saber!
M'encanten!!!
ResponEliminaT'havia perdut la pista al lloc de sempre, però veig que hi ets, i a més, penses: ¡no marxis, sisplau!
ResponEliminaHoooola t'he trobat per casualitat....gràcies als pons 007.....contenta de retrobar-te! bravo! tornaré!
ResponEliminaClidice reinventada en la ninotaire Cli... Realment, estimulant.
ResponEliminaPerò no entenc això que ja no et serveix la sola escriptura (que de fet hi és també en les vinyetes, i de manera molt central).
Petons!
reveure cares ... quin goig! gràcies per venir, aquesta és una casa una mica més petita, però el menjador és gran, per fer una bona sobretaula, tot i que, en aquest cas, jo no apareixo gaire, coses d'anar i venir de la cuina, fent el cafè i tot això. Una abraçada.
ResponEliminaEduard, no ho sé, ara estic còmoda així, demà ... ves a saber!