I em penso, pensant,
jo, aquí i ara,
amb pensaments manllevats
d'algú, allí i ara,
amb pensaments heretats
d'ella, aquí (o allí), aleshores.
I sé que no sóc en el no ser,
i cada dia que passa
es fa més dolorosa l'enyorança,
més trista i àrdua la batalla
perduda i absurda
de la unicitat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
ràpid, que el món s'acaba!