Avui mon fill petit (23 anys) se n'ha anat a viure fora de casa. El que no sé és, exactament, quins són els sentiments que he de tenir. Vull dir els correctes i assenyats, que dels "altres" en tinc per dar i per vendre.
Quan ha sortit per la porta he fet un pastís. Per si torna i no hi sóc, que tingui alguna cosa per menjar.
Quan ha sortit per la porta he fet un pastís. Per si torna i no hi sóc, que tingui alguna cosa per menjar.
Felicitats, això s'ha de celebrar. La meva mare em va regalar un jersei que no me'l vaig posar mai. No sé on va anar a parar...
ResponEliminaAh! Però és que hi ha uns sentiments que s'han de tenir i uns que no? He, he, he... Jo crec que més aviat és inevitable tenir-los de totes menes...
ResponEliminaEnhorabona a tots...
Doncs no sabria què dir-te. Si és el que ell vol, doncs suposo que els sentiments han de ser de suport incondicional i de protecció, no? Què sabré jo...
ResponElimina