 |
| El pare a l'estany de la Gola el 6 de juliol de 1955 |
...
M'agraden els barrets de feltre, els adoro, sempre en duria i en tindria centenars.
...
Al pare li agraden els barrets de feltre, els adora, no en té centenars perquè és un home que ho perd tot, però sempre ha preferit dur el cap cobert.
...
M'encanta el flamenc, el cante hondo, el sentiment que t'obliga a
vibrar en la mateixa onda dels desesperats (ara ja se'n troba poc,
d'aquesta puresa flamenca, no pas de desesperació).
...
Al pare li encanta el flamenc, el cante hondo, i sovintejava, als cinquanta i seixantes, vells tablaos barcelonesos sense japonesos, que aleshores no n'hi havia, de japonesos, vull dir.
...
Batego al mateix ritme que la muntanya, que qualsevol muntanya, perquè no recordo cap dia abans que ella, perquè és en ella on he trobat jo, llibertat, dolor, família i pàtria.
...
El pare sempre ha bategat amb la muntanya, d'ella n'ha fet el seu jo, la seva llibertat, el seu dolor, la seva família, la seva pàtria. I no hagués suportat que els seus fills i els fills dels seus fills no haguessin estat capaços d'acceptar aital herència.
...
Idolatro els llibres, pel que diuen, pel que són, per la seva olor. Els posseeixo més enllà del seu missatge, són el meu paisatge des de la més tendra infantesa, no sé què és viure sense ells i dubto que sabés ser feliç sense ells.
...
El pare idolatra els llibres, pel que diuen, pel que són, per la seva olor. Els ha posseït més enllà del seu missatge, són un paisatge que el van deconstruir en el seu món i el van reconstruir en un altre, i que va confegir a partir de la seva adolescència, com a estudiant exiliat solitari a Barcelona, al mercat de sant Antoni. Ens ha ensenyat a no saber viure sense ells, i així ens ha configurat, talment un terrissaire dóna forma a una gerra.
...
... pastadeta, pastadeta al seu pare...
ResponEliminaLa saviesa popular ens diu que els testos s'assemblen a les olles, potser també alguna cosa dels plats que desconec, i com sol passar, no s'equivoquen. Ens assemblem als pares, pel que hem mamat des de petits, encara que de vegades ens en vulguem desmarcar. Si busques els punts de similitud, hi són. No només t'assembles al teu pare, sinó que ho portes amb orgull, i ara més que mai.
ResponEliminaAmb vosaltres només comparteixo la fal·lera pels llibres, heretada també, com no, de la meva mare, una de les bèsties lectores més grans que he conegut i que m'ha transmès aquest sentiment de possessió i de no concebre no poder estar envoltat de llibres. Abans foto fora de casa el gat.