Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 28 d’abril del 2014

Dos taüts negres i dos de blancs

d'aquí

"El Carles envejava de vegades, les conviccions polítiques dels seus germans. i altres vegades envejava les conviccions fermes dels perdedors de la guerra. Què més voldria ell que compartir les il·lusions de bona part dels seus amics que somiaven en una intervenció dels americans i els seus aliats que enderrocaria la dictadura de Franco. Però ni l'una cosa ni l'altra. Ell formava part d'un nombrós col·lectiu de catalans que mai van tenir clar si havien guanyat la guerra o si l'havien perduda."

Una guerra, una postguerra, un assassinat múltiple, uns Pirineus, unes vides i unes formes de veure la vida. Gens de pietat, ni pels vius, ni pels morts. La vida no sol imaginar finals feliços.

Catalogació: d'estructura ortodoxa, m'ho he passat bé.

Coll, Pep. Dos taüts negres i dos de blancs. Barcelona, 2013(3). Ed. Proa

3 comentaris:

  1. A primer cop d'ull, el pobre abandonat de la portada ha de parar per la conca de Pessonada... Serà Herba-savina? I ves que els voltors no siguin aquells mutants que ara maten a les ovelles!

    ResponElimina
  2. Herba-savina de cap a peus Girb. I els crims reals "comolavidamismaoiga", dels voltors ni piu, que no hem estat presentats :)

    ResponElimina
  3. Creu-me, al vespre l'Anna em porta el StJordi dels cunyats: "Els pobles oblidats" (Ed. Sidillà; 2º recull després de "Els pobles perduts"). I ja em tens de nou de passeig per Herba-savina, i escoltant la història dels quatre crims.

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!