Dos taüts negres i dos de blancs

d'aquí

"El Carles envejava de vegades, les conviccions polítiques dels seus germans. i altres vegades envejava les conviccions fermes dels perdedors de la guerra. Què més voldria ell que compartir les il·lusions de bona part dels seus amics que somiaven en una intervenció dels americans i els seus aliats que enderrocaria la dictadura de Franco. Però ni l'una cosa ni l'altra. Ell formava part d'un nombrós col·lectiu de catalans que mai van tenir clar si havien guanyat la guerra o si l'havien perduda."

Una guerra, una postguerra, un assassinat múltiple, uns Pirineus, unes vides i unes formes de veure la vida. Gens de pietat, ni pels vius, ni pels morts. La vida no sol imaginar finals feliços.

Catalogació: d'estructura ortodoxa, m'ho he passat bé.

Coll, Pep. Dos taüts negres i dos de blancs. Barcelona, 2013(3). Ed. Proa