La inundació

"A Maria Romana les visites matinals d'Andrea Hofer li recorden aquell estudi de Lampedusa, perquè ella també es mostra àcida i severa. Quan parlen de literatura actual, Maria Romana considera que la majoria és plana i grisa, no aporta res a la satisfacció intel·lectual, és repetitiva, fàcil, buscant uns lectors poc exigents, i n'hi posa exemples a Andrea, ¿veus aquests paràgrafs?: sola de sabata. Aquesta és la mercaderia que ven, i ja se sap que l'editor vol venda, en una competència ferotge, en repeticions exhaustives de temes. ¿Que són moda les escriptores nòrdiques de crims i policies? Doncs en comprem a carretades, i ja va la tercera edició, i la quarta." (p. 101-102)

"La inundació és un llibre de fàcil lectura, però de difícil explicació." Olga Xirinacs (13/04/2012)

L'he acabat de llegir plovent i és la pluja la qui mena el llibre, del principi al final, l'aigua com a recer i amenaça, l'aigua que neteja, ferotge, les misèries, tristors i gaubances d'allò que ens envolta. L'autora plana per tot el llibre, en un transvàs d'allò que coneixem pel blog i no llegeixes igual, mai més serà el mateix, si més no en certs registres. No deixa de ser com jugar veient les cartes del contrari. Quanta Olga hi ha en la Maria Romana, la protagonista? En aquest llibre he tingut la sensació que hi havia massa pressa en dir massa coses: la realitat "real", si és que això vol dir alguna cosa, hi era massa present. Potser és per aquest defecte meu, que em costa deixar de llegir en diversos nivells, que sempre solc llegir els llibres quan ja estan més "reposats", al cap d'un cert temps. Quan sóc jo la qui ha canviat la perspectiva, i puc llegir un sol relat, més compacte, sense tants punts de fuga que em desvirtuïn el fil de l'obra. Cal fer especial esment a la presència del "llibre dels collons", un tema que podeu veure a l'hipervincle.

Xirinacs, Olga. La inundació. Valls, 2012. Cossetània.

Catalogació: de l'Olga Xirinacs cal llegir-ho tot.