Fins a un barbut d'aquí
Hi van vint-i-tres anys. Trobo a faltar el de capdamunt? I tant! I el de sota que mira tranquil i confiat la càmera? També, però ni goso demanar-li si serà a casa per Nadal després de veure les imatges dels refugiats. Em pregunto que no sé què fem tots plegats, i veig les cares dels voluntaris i penso que m'agradaria ser un d'ells, els envejo les incomoditats, les experiències terribles, a canvi de saber que fan alguna cosa, la que sigui, per ajudar els seus congèneres. I, perquè hi ha dues àvies que cal que es cuidin, sinó, potser ja hi seria.
Pensa que a partir del dia 20 tindràs menys feina, sempre pots anar cap allà si algú es cuida de les àvies...
ResponEliminaSempre pots fer un dinar de Nadal per Skype
ResponElimina