D'ahir
- Ei fill, què tal? com va tot? He sentit que han detingut catalans a Idomeni, tot bé?
...
...
- Ei mare, sí XD tot bé, ara estem a Bulgària, vam marxar ahir.
- A Bulgària?
(Corro a mirar el Google Maps, hauré de posar-me un mapamundi i un munt de xinxetes al suro. Com és que encara no ho he fet?)
- On sou de Bulgària?
...
- A les muntanyes.
- Aaaaah!
Quan la resposta és tan lacònica vol dir: ni ho sé, ni m'interessa massa i tampoc tinc ganes d'explicar-ho. Vaja, que el millor dels fills és que com què hi convius tants anys, acaben funcionant com rellotges suïssos. Malgrat que sempre burxis per veure si la reacció, algun dia, canvia i, per fi, ha caigut de la figuera. Aleshores és quan et diuen: I mira que n'ets de pesada mare! Perquè, al final, de la figuera només se'n cau quan una generació per sota t'empeny.
Suposo que trobes perillós el moment aquest en que et digui que ets molt pesada per preguntar. Si fos meu ja l'hauria encadenat a la seva habitació, i que es queixi el que vulgui.
ResponEliminaResulta més interessant deixar-lo "sueltu". A casa és un plom i sempre tinc la sala ocupada amb la play ^^
ResponElimina