Una nova vida

Hola, em dic Josep i vaig ser un home.

I com a home vaig estimar les muntanyes, els plans, els rius i les valls d'aquesta pàtria meva. I una mica el mar, també.

I com a home vaig estimar i conèixer aquesta muntanya, els seus avencs, les seves coves, els seus torrents, les seves agulles, les seves parets, els seus camins, símbol de la meva terra, de la vida.

I la vaig adorar.

I com a home vaig conèixer i estimar una dona, amb el nom d'aquesta muntanya, i vam voler viure prop d'ella per poder omplir-nos els ulls de joia cada vegada que tornàvem a casa.

I vam tenir filles amb nom de muntanya i un fill al qui li vam posar el nom d'un cavaller inexistent, símbol, també, de la nostra pàtria, com les muntanyes.

I aquests fills van trobar homes i dones per estimar, com jo vaig trobar la meva muntanya, la meva pàtria, la meva dona.

I els últims anys com a home vaig poder gaudir del meu màxim orgull: els meus quatre néts. D'en Marc i d'en Jordi, i d'en Jordi i en Joan. Tots iguals, tots diferents, tots estimats i adorats, com aquesta muntanya, com la meva pàtria.

He viscut vuitanta anys com a home i ara, quan ja he acabat el meu temps humà a la Terra, alimentaré aquest roure, perquè quan els meus néts tinguin fills i filles, els hi puguin explicar que el seu avi va morir i es va tornar roure en una muntanya. En el símbol del seu màxim amor, a la vida i a la terra dels seus avantpassats.

Així, sempre podrem veure'ns, vius i forts, a la muntanya.