 |
| d'aquí |
- Hola fill, què tal? on pares? Només et volia dir dues coses. Una, que li diguis alguna cosa a la teva amiga X que son pare ha tingut un infart. I dues, que diumenge, si tot va bé, enterrarem les cendres de l'avi al peu de Montserrat i al damunt hi plantarem un roure. Petons
- Ostia... qina merda. Lo de lavi es macu almenys. Estem x bulgaria, cami cap al mar negre, petons.
- Si, a veure si es fa un roure xulo
- El pare de l X esta viu x aixo?
- En principi sí, se l'han endut en helicòpter.Es veu que es trobava malament i ha anat a l'ambulatori i li ha agafat allí.
Fi de la comunicació.
El pare va morir a l'octubre i no hi va haver enterrament oficial. Les seves cendres estan a casa, en una urna biodegradable. Enmig, operacions familiars, altres morts, canvis sobtats de vida ... Diumenge podrem seure a la taula tothom, són les dues setmanes dels sants a casa. En podríem dir el Tots Sants nostrat. Agnès, Marc, Jordi, Montserrat i multiplicats per diversos, també algun aniversari i per això, malgrat que no som creients, és una bona excusa per trobar-se. Aquesta vegada, però, també farem un acte necessari, per poder seguir avançant. Els ateus també podem tenir espiritualitats que satisfer, ritus necessaris. I fer que les cendres del nostre pare alimentin un roure, l'arbre dels druides, ens reconforta. Per com era ell i per com som nosaltres.
Encara que el noi no hi pugui ser, quan vingui podrà anar a veure l'arbre-avi.
- Si, a veure si es fa un roure xulo
- El pare de l X esta viu x aixo?
- En principi sí, se l'han endut en helicòpter.Es veu que es trobava malament i ha anat a l'ambulatori i li ha agafat allí.
Fi de la comunicació.
El pare va morir a l'octubre i no hi va haver enterrament oficial. Les seves cendres estan a casa, en una urna biodegradable. Enmig, operacions familiars, altres morts, canvis sobtats de vida ... Diumenge podrem seure a la taula tothom, són les dues setmanes dels sants a casa. En podríem dir el Tots Sants nostrat. Agnès, Marc, Jordi, Montserrat i multiplicats per diversos, també algun aniversari i per això, malgrat que no som creients, és una bona excusa per trobar-se. Aquesta vegada, però, també farem un acte necessari, per poder seguir avançant. Els ateus també podem tenir espiritualitats que satisfer, ritus necessaris. I fer que les cendres del nostre pare alimentin un roure, l'arbre dels druides, ens reconforta. Per com era ell i per com som nosaltres.
Encara que el noi no hi pugui ser, quan vingui podrà anar a veure l'arbre-avi.
És un gest maco aquest, i és per pensar-s'ho. La mort que dóna vida, i el cicle segueix. Suposo que són moments difícils també, tot i que el pas dels mesos suposo que tempera la reacció més primerenca. Ànims i feu aquest acte tan bonic en companyia i amb tot l'amor. Que el roure creixi fort i sa.
ResponEliminaM'agrada això de l'arbre. I el roure és el meu arbre preferit. Hi ha cementiris que ofereixen la possibilitat d'enterrar fins a 6 urnes al voltant d'un mateix arbre. Això permet, d'una manera curiosa, unir la família més enllà de la mort.
ResponEliminafer pinya en família sempre és bo i per un acte tant necessari com aquest encara més. Segur que el roure tindrà la seva força.
ResponEliminaEncara es convertirà en un Ent l’avi.
ResponElimina