El postoperatori sembla que va bé. Esperem que no tingui cap més ensurt, l'assegurança que tenim s'acaba demà si no torna a trepitjar sòl espanyol i això no deixa de preocupar-nos. L'última, i succinta, comunicació va ser dilluns: "estic bé, tot està bé, el 22 marxem de Bali cap a Djakarta i d'allí, en autoestop, cap a Thailàndia". Cap més informació.
És curiós, amb un "estic viu", ja en tenim ben bé prou.
Si ho mires fredament amb un “estic mort” també en tindries prou, perquè si ho estigués com coi s’ho ha fet per escriure?
ResponEliminaBen mirat, tens raó
Eliminai ell tant panxo....no és maco això..
ResponEliminaLa veritat és que no ho sabem. Quan ha tornat dels camps de refugiats tampoc ha explicat res, però el veies canviat, hi havia alguna cosa que veies que la vida li havia passat pel davant. Però bé, explicar-ho o no és cosa seva.
EliminaOstres, no havia llegit això de l'operació, quin patir, però ha anat bé, Clidi, però quin patir!
ResponEliminaMolts petons!
EliminaGràcies Gemma. Ja ho veus, a casa no ens avorrim mai!
EliminaMmm... jo aniria muntant un gimnàs a la seva habitació, com fan a les pel·lis americanes.
ResponElimina