Un petit accident m'ha deixat inutilitzada la mà dreta sota un bolic de benes, si més no durant uns dies. Aquest dilluns me les vaig haver amb la premsa -la del taller de joieria, no malpenséssiu- amb el resultat de l'índex esclafat i el posterior seccionament de part de la primera falange.
Primeres reflexions al respecte:
1. Els dits tenen memòria. No sé escriure mirant el teclat i em passo estones buscant les tecles.
2. La meva cal·ligrafia amb l'esquerra dóna per una nota, però no estic entrenada, per manca d'ús, per escriure un text llarg.
Qüestions a resoldre:
1. Si els dits tenen memòria i n'he perdut una part d'un dels dits més importants, em caldrà prendre suplements per la memòria?
2. A partir d'ara i en els moments d'eufòria, en comptes de dir "xoca aquests 5!" haure de dir "xoca aquests 4'75!"?
Certeses:
1. Aquests tipus de lesions fan més mal a qui mira que a qui les rep. Fa mal? Sí, molt. Però no he vessat ni una sola llàgrima. Això si, hauríeu d'haver vist els escarafalls que vaig fer quan em van treure l'esparadrap del braç del sèrum.
2. Estic cansada com un ruc. Petons.
Ostres tu, faci mal o no és un bon ensurt. Esperem que això no t'impedeixi fer res de tot el que feies. Com que se't veu tranquil·la no ens preocuparem.
ResponEliminaEm sap greu, Montse. Caram, quina mala sort. El que importa, com diu Xexu, és que tornes a fer tot el que feies el més aviat possible. Se't veu amb bon sentit de l'humor, t'ho has pres molt bé. Jo sóc molt més feble, i estaria molt preocupat. Una abraçada.
ResponEliminaL'estoïcisme és la meva religió. Gràcies macos.
ResponEliminaUff! Fins avui no et llegeixo, em sap greu... ànims Cli!
ResponEliminaI que et recuperis ben aviat, amb totes les teves facultats manuals, encara que un bocinet d'índex segur que s'ha de trobar a faltar molt, també em sembla força segur que els 9'75 poden suplir-lo.
Una abraçada
Ufffff, Clidice!!! Només d'imaginar-m'ho m'he aborronat. M'ha vingut a la memòria un accident laboral que vaig partir sent aprenent de fuster que se'm va endur un tros de palmell de la mà. Quan vaig tornar de l'hospital amb mà embenada, l'amo de la fusteria em va: "Xiquet, ves a espai on poses la mà, que els dits són per a xuplar!". No ho he oblidat i sempre ho he tingut en compte. Que la recuperació siga ràpida i pugues tornar a teclejar amb normalitat com més prompte millor. Ànims!
ResponEliminaGràcies Carme i Toni. Molts dubtes post-accident van quedant resolts, però, d'entrada et quedes una mica garratibada :)
ResponElimina