Quatre de la matinada.
Insomni.
Habitual.
Prenc la tablet i els auriculars.
Vaig a la sala.
Netflix.
Oh, una pel·lícula nova de Bollywood!
(una té les seves deblitats)
(potser massa i tot, diria)
A Mumbai un noi de religió hindú es vol casar amb una noia cristiana.
I canten i ballen el ball del pollastre!
Verge santa! Com m'he de veure pel meu mal cap!
Les dues mares parlen.
(sempre hi ha dues mares)
La mare hindú està amoïnada pel casament:
- És que el meu fill és vegetarià estricte, eh!
La mare cristiana la mira comprensiva, ella voldria que no es fes el casament:
- Ho sé i ho entenc, la meva filla és carnívora estricta.
M'agafa el riure fluixet.
Me'n torno al llit, ara dormiré.
Suposo que es casaran, no hi ha finals tristos a Bollywood.
L'amor vertader, si és que això vol dir alguna cosa, sempre triomfa.
I, sobretot, perquè les mares no ho volen.
He, he, he... les mares no ho volen, quina complicació! A mi tampoc no m'agradaria haver de fer dos dinars diferents quan els convido a dinar...fa mandra, cuinar doble. Però al final ens acostumem a tot. Tot fos com això.
ResponEliminaQue es casin no vol dir que és, necessàriament, un final feliç. I menys si ell és vegetarià...
ResponEliminaNo sabia que tenies aquestes debilitats... Hem de saber el final! (el menú final)
ResponElimina