M'he llevat amb el petit plaer que proporciona saber que avui faràs "trampes". He esmorzat una mica bé, per cinc euros la cosa quedava coixa per la banda dels sucs i del tall, inexistent. Ja em diràs amb què es menja el pa aquí, amb muesli?
Calçada amb les xancletes, encara no hi ha ovaris de posar-se el calçat reglamentari, he passejat per Estella. No sé perquè però porto quatre dies pensant-me que sóc a Camprodon. Res, coses meves. He anat a comprar un bitllet d'autobús que em durà a Los arcos, el proper poble final de tram. En Simone, un noi italià la mar de simpàtic -ara me n'adono que gairebé només acabo parlant amb nois de l'edat dels meus fills-, em va preguntar que perquè volia acabar el tram. Li vaig dir que és perquè és on hi havia més gent i més diferent, així tenia més on mirar. A veure si al final, volent fugir de la gent, només estava provant de trobar gent més diferent!
A Los arcos, amb obra feta pel Felip V (ecs), em fico en l'alberg municipal. Sóc la segona, al darrera d'un sard i al davant d'uns d'Easo. L'alberg el porten una parella en la setantena que, pel que parlen o són alemanys estranys o holandesos força normals. Ahir vaig conèixer una dona de Sud-Àfrica que tenia un accent força boër i aquests dos me la fan recordar. Ara, on escric amb el meu fantàstic teclat plegable amb blutut i el mòbil, apareix un matrimoni japonès que sembla que tingui mil anys (o dos mil) i que em fan recordar el meu admirat Basho.
Una noia australiana, gallegs i més italians, que semblen una pesta -per variar-, els coreans de sempre i imagino que els bessons nòrdics apareixeran aviat, al seu pas idèntic, com si fessin un ballet, apareixeran d'un moment a l'altre, tots plegats em fan creure que m'he afegit a un circ. Fet i fet, ara que estic escrivint al menjador, mirant per la finestra, confesso que estic esperant veure aparèixer algú fent malabars i un elefant.
...
No, aquests encara no arriben.
Vaig a visitar l'Ulysses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
ràpid, que el món s'acaba!