Ja em disculpareu, això és un filó. Al pati, al davant de la roba estesa es comença a congregar la comunitat. Brasilers, francesos, coreans. Una brasilera amb veu de cassalla i que no para de fumar, ensenya les fotos dels seus fills a una coreana que s'ha posat un vestit. Un dels coreans beu una cervesa rere una altra mentre fa estiraments. Em pregunto si això té relació, o no. A la cuina, un alemany molt xiroi, talla ceba per guisar algun plat. Per a mi que es creu un xef italià, amb tant d'escarafall. A la llitera del meu davant una dona californiana plena de nafres als peus. Provo d'ajudar-la amb els meus remeis -això és un clàssic, tothom sempre treu la farmaciola a la mínima-, només parla anglès.
Ho rumio, tots, poc o molt xampurregem anglès o espanyol, els que no xampurregen res, només parlen una llengua, són els fills dels tres imperis colonialistes per excel·lència: angloparlants, francòfons i castellanoparlants. Aquests només parlen o el seu idioma i t'adaptes, o l'idioma d'un dels altres dos. Saber anglès et pot obrir moltes portes de feina, d'aeroports, d'algun hotel, però pel poc que he observat en quatre continents, l'anglès, com el francès o el castellà, no t'obre la porta a cap de les cultures que visitis. I és que hi ha coses que només s'expressen en la llengua en què han estat creades, quan canvies de llengua canvies de paradigma i de manera de veure el món, i res té el mateix sabor. És com anar a París a menjar seques amb botifarra i pa amb tomàquet, que sí, que són molt bones, però no té ni cap ni peus ooure's per no aprendre.
I ara ja paro, que això és un filó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
ràpid, que el món s'acaba!