El jardí de les roses

d'aquí

23

 

"Aixafa el cap de la serp amb la mà de l'enemic, que una d'aquestes dues coses et serà profitosa: si ell venç, hauràs matat la serp, i si guanya la bèstia, t'hauràs alliberat de l'enemic.

En la batalla contra un rival dèbil

no et sentis tranquil i confiat;

ja que arrencarà el cap al lleó

aquell que es vegi desesperat."

Em fa una certa il·lusió encetar la "pila del 2015 amb aquest llibre. I és que quan algú em diu salta, jo salto. I si aquest algú em parla de Sa'di jo corro a fer-hi una ullada, si a ell l'interessa, a mi també.

Sa'di. El jardí de les roses. Barcelona, 2014. Adesiara. Traducció del persa d'Àlex Queraltó Bartrés.

Catalogació: Un llibre persa del segle XIII sempre conté sentències i idees que ens poden repugnar avui, però això no és motiu suficient com per no endinsar-s'hi i provar de rescatar les imatges en les quals es basen les meves primeres lectures d'aventures. Ves que no sigui d'allí que prové la meva fascinació pel desert!

Realpolitik

La casa crema amb grans flamarades. Tu estàs al costat del pou. Agafes el cubell per començar a apagar-la. El cubell és de vímet.

Passa el temps. La casa crema amb grans flamarades i, misteriosament, es manté intacta. Tu continues intentant agafar aigua del pou amb el mateix cubell de vímet.

La pila del 2014

Sempre m'han fet enveja els blogaires que publiquen els llibres que han llegit l'any anterior, no pas pel nombre, sinó perquè em feia ràbia la meva ineptitud a l'hora d'elaborar aquesta llista. N'encetava una i perdia el paper, o me'n saltava uns quants i després ja ni recordava els que havia llegit ... vaja, un perfecte desastre (servidora sempre tendint a la perfecció ^^).

Aquest any que tot just hem passat em vaig fer el propòsit de tenir aquesta llista. A qui importa? a ningú, és clar. Però ves, es un caprici meu. En tot cas, vaig pensar que el blog era l'eina adequada per aquest afer i, aquí a sota, baixant a mà dreta, hi ha "La pila del 2014". No he arribat als 60, i això vol dir que, de llibres, n'he llegit més aviat pocs. Coses de la vida real.

Amb el proper llibre que llegeixi encetaré "La pila del 2015", a veure que en surt. Si algú en vol saber la meva valoració la trobareu en algun apunt d'Adquisicions i altres pertinences. Encara que tampoc cal que espereu gran cosa, ni crítica literària, ni recensions, ni res que s'hi pugui semblar. Només el que em venia de gust dir-ne.

Apali doncs! Cap a una altra pila!

L'analfabeta

d'aquí

Com es torna algú escriptor?

D'entrada, cal escriure, és clar. Després cal continuar escrivint. Fins i tot quan el que s'escriu no interessa a ningú. Fins i tot quan els manuscrits s'amunteguen als calaixos i els deixes oblidats per escriure'n altres.

Emigrar a un país estranger del qual no en coneixes l'idioma, i en el qual t'has de passar el dia treballant per sobreviure, et pot convertir en una analfabeta. Només l'esforç, la constància, i la idea que sense llengua per comunicar-te desapareixes com a ésser humà, farà que passi de l'analfabetisme en francès a ser escriptora en francès.

Kristof, Agota. L'analfabeta. Barcelona, 2005. dgt. Laertes.

Catalogació: literatura despullada i efectiva. Reconec que li tinc flaca.

I bona entrada al 2015!

Vestit per morir

Ha! per fi el tinc!

i per estrenar-lo un bon assassinat! No m'imaginava pas que m'hi acostumaria amb tanta facilitat i em fa pensar en com m'he resistit. Però, la veritat, pensar que tots els llibres que em llegeixo, i que només llegiré una vegada, i amb els quals no hi tinc cap vinculació, i que ja no ocuparan espai a les prestatgeries de casa, em sembla tot un descans.

De moment, per fer boca, una mica de commisario Brunetti.

Leon, Donna. Vestit per morir. Barcelona, 2013. dgt. Edicions 62.

Catalogació: una de lladres i serenos, sempre va bé per desentumir les neurones.

Tant li fot XLII

La pitjor part de tenir fills és veure'ls adults i saber que l'únic que pots fer per ajudar-los és romandre a l'espera.

Tant li fot XLI

Hi ha dues menes de polítics: els pocavergonyes i els que els costa creure que tothom sigui pocavergonya. Si no n'aconseguim més dels segons, difícilment ens en sortirem com a societat. Mode Diògenes amb el llum d'oli encès a ple dia cercant un home.

Calaix de sastre

En tinc tres que no veig la necessitat de fer-ne un apunt a l'ús. No pas perquè algun no se'l mereixi, sinó perquè som al dia que som, i em vaig prometre que faria la llista dels llibres llegits durant l'any. Sempre tinc la sensació de no tenir temps per llegir, però a la "Pila del 2014", i malgrat no haver tingut gaire estones, ja n'hi ha 57, i ves que no n'afegeixi algun abans d'acabar l'any. Per tant, estic raonablement satisfeta del nombre, de la qualitat? Bé, majoritàriament sí, tot i que la meva mania de llegir tot el que em cau a les mans indiscriminadament, a vegades, fa que preferiria dir que no he llegit algun llibre. I és que, malgrat el que puguin pensar alguns, hi ha llibres perfectament prescindibles.

En aquest calaix de sastre hi he de posar La otra sombra de la Tierra de Robert Silverberg. Un llibre d'aquells de ciència ficció que quan es va publicar, el 1981, llegia amb fruïció i que ha aguantat fatal el pas del temps. Però voltava per casa i l'havia de llegir. Sí, ja ho sé, un criteri força peregrí, però un criteri al cap i a la fi.

Pel mateix criteri també m'he llegit Èric i l'Exèrcit del Fènix d'Èric Bertran. L'experiència del xicot amb l'Audiència Nacional és força inversemblant, si no fos que va passar de veres. I em passa una mica com amb l'anterior, en el sentit que l'actualitat, en aquest cas, ha superat a bastament el relat. Bé, el tenien els meus fills al seu estudi i ara ja està llegit.

I, finalment, he rellegit Antígona. Quantes vegades hauré llegit aquest llibre? Quantes vegades hauré llegit la Medea, per exemple? Ni les recordo, però, de ben segur que mínim un cop l'any. I és que la desventura de la filla d'Èdip, la seva rebel·lió contra allò que estableix Creont, el seu afany per fer allò que cal fer, malgrat que la porti a la mort, em sembla una obra que pertany al temps, més enllà d'edats i modes.

Me'n torno a llegir, que avui és el dia perfecte!

I tot aquest tipus de coses

Paranys

d'aquí

Un nou paquet a la bústia, una nova delicadesa d'en Toni Cucarella. Sempre em fa feliç aquest paquet, perquè vol dir que en Toni "cavalca de nou", i, ja se sap, que un autor del qual te n'enduries un llibre a una illa deserta, torni a publicar, sempre és una alegria. I més, tenint en compte les dificultats que tenen els nostres autors avui dia.

En qualsevol cas, aquesta selecció de contes, i una introducció de Maria Josep Juan i Josep V. Martínez, que ens passeja per la bibliografia de l'autor, amén de la seva bondat literària, per a mi, conté un regal superb:

I, així, ja tinc els meus quinze minuts de glòria!

Cucarella, Toni. Paranys. Alzira, 2014. Bromera

Catalogació: el llenguatge que ens regala l'autor és com una droga, no se'n té mai prou.