Carnestoltes voltes, calces de pagès, les noies més guapes són al meu carrer!

 

Tant li fot CXLVII

Molt parlar de modernitat líquida i resulta que és un líquid espès, dens, on es fa molt difícil moure's, respirar, viure.

De dibuixos, límits i mandràgores. Berger, Kallis, Maquiavel i un bon 2024!

 

"Castoriadis distingeix entre heteronomia, els límits que atribuïm a Déu o a la natura, i que restringeixen la nostra llibertat, i autonomia, el límits que ens fixem conscientment nosaltres mateixos. En aquesta distinció rau el nucli d'aquest llibre.

Kallis, Giorgos. Límits, ecologia i llibertat. Barcelona, 2021. Ed. Arcàdia. Trad. Anna Llisterri.

En el primer món, al costat dels que creuen en déus hi conviuen els que creuen en la ciència com a religió substitutiva. Per a mi, la ciència és una eina magnífica per a dur a terme, i ensems a empènyer, el que realment importa, allò que dissenya el món humà: la filosofia.

Catalogació: dels necessaris. Un consell, cliqueu a l'hiperenllaç de Castoriadis.

➕

"Per a l'artista dibuixar és descobrir. I això no és només una frase bonica; és veritat, literalment. És, de fet, l'acte de dibuixar allò que força l'artista a mirar l'objecte que té davant, a disseccionar-lo amb la imaginació i tornar-lo a muntar; o, si dibuixa de memòria, l'acte de dibuixar el força a drenar els records, a descobrir el contingut d'observacions fetes. És un tòpic, en l'ensenyament del dibuix, que el quid de la qüestió rau en el procés específic de mirar."

Berger, John. Sobre el dibuix. Barcelona, 2016. Ed. Viena. Trad. Marta Pera Cucurell

Llegir i sentir com la mà mou el llapis guiada pel gran Berger.

Catalogació: prestatgeria dels imprescindibles.

➕

"Déu vos salvi, benignes oients, si d'aquesta benignitat, com sembla, depèn que l'espectacle us agradi. Si continueu sense fer soroll, us farem partícips d'un nou cas esdevingut en aquesta ciutat.

Vegeu l'escena que us presentem: aquesta és la vostra Florència, una altra vegada serà Roma o Pisa, cosa que farà morir de riure. Aquella sortida que hi ha allà, a la meva dreta, és la casa d'un doctor que va aprendre força lleis en el Buezio; aquell carrer, que està representat allà a l'angle, és el carrer de l'Amor, on qui hi cau no se n'aixeca mai més."

Maquiavel, Nicolau. El Príncep / La mandràgora. Barcelona, 2006. Ed. Destino. Trad. Carme Arenas. Pròleg

En un model literari clàssic, Maquiavel satiritza en aquesta peça la corrupció, l'estultícia i les baixes passions de la seva societat.

Catalogació: cal tenir-lo i són dos pel preu d'un ^^.

Ah! i bon any nou!

 

At the city

 

Tant li fot CXLVI

Mai res serà com abans. Fes-te'n a la idea.

Una tierra con gente. Voces de Palestina de Sofía Caamaño i Sònia Bajona

 

"Mi nombre es Aisha. Nací en 1960 en el campo de personas refugiadas de Dheisheh. Cuando era una niña, en mi família vivíamos en condiciones bastante precarias. Éramos catorce personas y habitábamos una especie de pequeña cabaña hecha con cuatro paredes y un techo de placa metálica. Convivíamos todas en esa única habitación que usábamos para cocinar, para comer, para dormir ... Para todo. No teníamos suficiente comida ni recursos de primera necesidad.

[...]

(Anònim)

Nací y crecí en el campo de personas refugiadas de Dheisheh durante la primera intifada (1987-1993), momento en el que prácticamente vivíamos encerrados todo el día en nuestras casas debido a los constantes toques de queda impuestos por el ejército de ocupación israelí. Aun así, soy originalmente de Deir Aban, un pueblo al sur-oeste de Jerusalén que fue destruido y despoblado en 1948. Cuando eso aconteció mis abuelos se vieron forzados a marcharse hacia un lugar seguro, junto con las más de 750.000 persones -alrededor de 85% de la población palestina en el momento- que fueron desplazados forzosamente de las más de 530 aldeas y ciudades despobladas y destruidas durante la Nakba."

Caamaño, Sofía / Bajona, Sonia. Un país con gente. Voces de Palestina. Barcelona, 2020. Ed. Descontrol

I així, una rere l'altra, les persones van desgranant les seves vides, les seves tristeses. La Sofía no la conec, la Sònia sí, i conèixer-la em reafirma en la meva opinió sobre l'holocaust que està duent a terme l'estat israelià sobre la població nadiua del lloc que ocupa. Quantes d'aquestes persones, dos anys després, segueixen vives? Quantes empresonades? Quantes llençades al carrer i a la seva sort?

Es fa molt difícil parlar-ne, i més sabent que, quan hi hagi un volcà o un terratrèmol que ens desviï l'atenció -els medis són poderosos- Palestina tornarà a la cambra de les ombres semi-oblidades amb les que convivim sense pudor.

Catalogació: d'aquells llibres que fan mal i que cal llegir.

Beautiful (Tant li fot CXLV)

 

Verde agua de Marisa Madieri

 

"Junto a ella, el abuelo Gigio regresó felizmente a su infancia, reencontrándose con su madre, tal como ha observado mi hermana. La abuela Anka, en efecto, lo cuidaba con cariño y devoción. Le hablaba en alemán, lengua materna de mi padre, le preparaba los platos típicos de la cocina serbia y húngara y le devolvía, así, los sabores y los olores del pimentón, de la cebolla, de la canela, de las semillas de comino y de amapola, y además lo hacía viajar, incansblemente."

Madieri, Marisa. Verde agua. Barcelona, 2014. Ed. Minúscula. Amb pròleg de Claudio Magris i traducció de Valeria Bergalli.

L'exili, l'èxode intraeuropeu en context de postguerra, la infantesa, la pobresa, la mirada sobre la família, nua, crua i, alhora, amorosa.

Catalogació: Arribo a Madieri pel seu marit Magris -i una amiga de mon fill petit- i em trobo aquest llibre, un clàssic contemporani, que diu la crítica italiana i potser sí, sense escarafalls, et quedes en les seves pàgines, vivint enmig de les línies que l'autora desgrana amb una senzillesa profundament treballada.

Ethics