La gent pretén la solidesa i la contundència de la roca i menystenen la sorra, capaç d'arribar arreu, de conèixer tots els intersticis de la realitat, de frenar mecanismes terriblement complexos, o molt simples, i capaç de comptar el temps de la manera més poètica que mai ningú ho hagi fet.
Que poètica que ets nena!
ResponEliminaI està clar que tu no ets "gent".
:)